ORGASMES V (i final).

No! Res d’amens collons!
Que se’n vagin a prendre pel cul tots els amens
i les hòsties consagrades i reconsagrades.

No fotem comèdia ara,
que això vol ser poesia
i poesia és despullar-se
i no transvestir-te en el que no ets!
I tu per damunt de tot ets vida
i tu per damunt de tot vols ser vida,
vida inquieta que s’escampa més enllà de les mancances,
vida intrèpida que s’escampa més enllà de les pors,
vida!

No renuncies a res, tu!
A res de res de res.
I a la darrera cosa del món que renunciaries,
amb 52, 62, 72 o mil dos anys
seria precisament als orgasmes,
qui t’ha fotut al cap aquestes idees idiotes?

Onades de sospirs,
gestos tendres i impacients,
corporeïtat mística,
vida reconcentrada,
plaer creador de tot,
voluptuositat feta a mida.

Us espero amatent
i encara viril:

ORGASMES!!!!