Oportunitat

Un relat de: Lluís Pagès
La gent passeja pel mercat amb les disfresses típiques de la planetària festa de Halloween. Barrets punxeguts de bruixa cobrint llargues perruques grises d’on sobresurten postissos nassos granelluts; ratpenats amb braços i cames escombrant el terra tot arrossegant llargues capes negres; fantasmes que amb prou feina avancen entortolligats per la bola negra de suro i els dos orificis del llençol que no coincideixen amb els ulls de l’ànima condemnada. Les aranyes plastificades per les columnes que sostenen el recinte i les teranyines de llargs filaments blancs que creuen les parades dels venedors combinen amb els gallarets de colors i la infinitat de calaveres somrients que pengen del sostre. Arreu, carbasses buidades amb espelmes a l’interior, la llum de les quals s’escapa pels forats que simulen carotes grotesques.
Per això, enmig de tanta parafernàlia festiva, ningú repara en el cos inert que, amb una bossa negra cobrint-li el cap, es balanceja lentament a l’extrem d’una sirga entre una corda que subjecta una mà de plàstic amb pintura vermella al canell i una altra d’on penja un cap de cera de pirata, ambdós versemblantment seccionats dels seus cossos originals. Qui hi passa per sota ho fa entre esgarrifances per la visió dantesca dels membres tallats i les rialles contagioses pròpies de la gresca. Els més agosarats salten per tocar amb la punta dels dits les sabates del penjat, provocant un nou moviment pendular de freqüència sinistra. Encara que ja no és d’aquest món, ha aconseguit amb escreix el seu propòsit: manllevar-se la vida i que la gent passi una bona estona amb ell de cos present. Perquè no està bé riure’s de l’altre quan aquest no et pot respondre, però fer-ho d’un mateix per voluntat pròpia en circumstàncies funestes (ni que ho juris) és tot un repte, i ell ho ha assolit, el que l’honora. Només calia triar el dia i l’hora adients, i què millor que la nit de difunts per enfotre-se’n del mort i de qui el vetlla.

Comentaris

  • suïcidi[Ofensiu]
    Nil de Castell Ruf | 03-11-2017

    Relat que bé podria ésser portat al cinema per la seva enginyosa trama tètrica. Però , abans de res, hi destacaria l'excel·lent prosa amb que ens el brides. Perquè jo hi veig molta mestria en a seva execució: cada mot, casa frase està plasmada de manera ben pensada, a fi i efecte de que el llegidor pugui gaudir-ne amb escreix, com és en el meu cas malgrat que aquesta mena d'atmosfera, amb suïcidi inclòs, a mi sem`re m'ha produït una mica de por.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Lluís Pagès

143 Relats

152 Comentaris

125755 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona l'any 1964. Sóc químic i treballo a la indústria farmacèutica catalana. A banda d'escriure, sóc un gran aficionat als escacs, la música clàssica, el jazz i el col·leccionisme de llibres antics de química. Els relats humorístics són els meus preferits, potser perquè són els més difícils d'escriure.