ON ETS?

Sé que existeixes i per això t'escric. Necessito trobar-te. No sé com ets. Sé que tu em pots entendre.

Estic esgarrifat. Me n'adono que sóc viu i únic malgrat estigui envoltat per milions com jo. Visc i respiro per mi mateix. Si vull que el meu cos es bellugui d'una manera determinada ho puc fer! Com és això? Jo sóc jo! El món entra pels meus ulls, pels meus sentits, sóc algú entre els altres.

Tinc por. Per què sóc aquí? Qui m'ha portat?. Estic de pas? Per anar on? On era abans? Si és que jo era. Quan no sigui, què seré?
He viscut sense adonar-me de com sóc. Estic en un món que sento i que segurament existeix, tot és un somni o una imaginació?. Despertaré? On em trobaré? Entendré el somni? Haurà estat un malson? O una experiència feliç?. O no me'n recordaré?

Sento espant. El moment d'acabar-se pot venir sense avís. De cop?. Sense poder-se acomiadar d'un mateix?. O Poc a poc desitjant-ho? Patint? Avorrit? Mig estabornit? Inconscient? O sentint-ho, admetent-lo i dient adéu amb els qui he conviscut mirant-me amb pena? O amb desconeguts que em contemplin temorosos i comprensius amb por llunyana als ulls?

Visc amb ànsia. Voldria ser amo de mi mateix. De no trobar-me tancat dins el meu cos. Cos que em fa patir, que em fa mal, però que també em fa gaudir, em fa sentir i admirar la bellesa que m'eleva. Aleshores és quan noto que la corporalitat em sobre. Voldria ser com l'aire. Estar a tot arreu, notar-ho tot i tot al mateix temps. Conèixer l'univers sencer, el seu abast, el seu espectacle.

Noto pànic si no desperto, per què hauré viscut? Tornaré a formar part d'allò que era abans de ser? Un individu, un col·lectiu? Haurà tingut un valor la vida? Gaudiré de l'enteniment? O seré anorreat? Tornaré a somniar una nova vida? Seré un altre en aquest mon? O en un altre món inimaginable?

Estic astorat. Quan vaig començar a ser? Quan ja era viu i caminava corria, reia i estimava? O quan vaig formular la primera pregunta sobre una cosa que no entenia? O en aquell moment màgic, misteriós i tancat on dues cèl·lules de diferent signe es troben i s'uneixen? O en aquell infinit i llunyà espai de temps on la matèria es desprenia de l'energia en una milionèsima de segon?

Em trobo amoïnat. Necessito trobar-te ARA abans que l'esclat de la llum em desperti d'aquest son de la vida o que la foscor m'emboliqui amb la tenebrosa inconsciència. Sé que hi ets, on ets? Respon-me. Treu-me el neguit de l'existència. Assossega'm.