Cercador
On estàs?
Un relat de: Mikel Andrés- Compartir:
On estàs inspiració? On estàs? Pensant en ella? Potser tu ja has fugit i l'acompanyes i no has dit adéu. I no m'has dit que escriuria paraules crues, paraules buides que no expressen, que no senten, que no ballen en la boca de qui les recita. Paraules que no sento, que ja no m'arriben a l'orella ni em demanen ser escrites per a ser llegides.
Ja només sento la seua veu, i un cruel rellotge, que gira, gira, gira, sense avançar i va esborrant a poc a poc aquella veu que no vull oblidar, que em demana un petó llarg i sincer que atura el temps i silencia les voltes. Ja quasi l'he oblidat, la seua veu, així com no recordo el seu tacte, com no recordo la seua olor. Olor a sal, a pluja, a primavera. Olor a llibertat i a vida, a sospirs que s'uneixen en l'aire quan els ventres s'uneixen al llit.
Ja quasi l'he oblidat, però recordo l'olor de l'oblit i recordo el perfum del record del seu perfum, recordo el record de recordar-lo i l'olore, l'ensume i el meu cap es banya en pressa, en impaciència i en ganes d'ella. Fa olor a ferro, a crits de rodes i a sospirs d'aire calent. Aquell record fa olor a tren, però jo no visc en un record. No he mort. Encara.
Gira, gira, gira i fa dues hores que impregne la vida en un paper. Potser ja has mort i parlo sol o parlo d'ella. Parlo d'ella perquè així parlo de mi. On estàs inspiració? On estàs? Pensant en ella?
Ja només sento la seua veu, i un cruel rellotge, que gira, gira, gira, sense avançar i va esborrant a poc a poc aquella veu que no vull oblidar, que em demana un petó llarg i sincer que atura el temps i silencia les voltes. Ja quasi l'he oblidat, la seua veu, així com no recordo el seu tacte, com no recordo la seua olor. Olor a sal, a pluja, a primavera. Olor a llibertat i a vida, a sospirs que s'uneixen en l'aire quan els ventres s'uneixen al llit.
Ja quasi l'he oblidat, però recordo l'olor de l'oblit i recordo el perfum del record del seu perfum, recordo el record de recordar-lo i l'olore, l'ensume i el meu cap es banya en pressa, en impaciència i en ganes d'ella. Fa olor a ferro, a crits de rodes i a sospirs d'aire calent. Aquell record fa olor a tren, però jo no visc en un record. No he mort. Encara.
Gira, gira, gira i fa dues hores que impregne la vida en un paper. Potser ja has mort i parlo sol o parlo d'ella. Parlo d'ella perquè així parlo de mi. On estàs inspiració? On estàs? Pensant en ella?
l´Autor
54 Relats
11 Comentaris
17899 Lectures
Valoració de l'autor: 9.33
Biografia:
Després d'anys escrivint poesia, assajos polítics i filosòfics i, en menor mesura, narrativa; he decidit publicar més enllà de la llibreta i el blog per a donar a conèixer el que escric entre lectors als quals els puga apassionar.Són, a dia d'avui, dinou anys i més de cent vint poemes escrits que he mantingut en secret fora del grup d'amics més íntim. No vull agradar a ningú ni és aquesta la meua intenció. Escriure és la meua forma de parlar amb la meua mateix i, si a algú li agrada sentir aquestes converses, guanyarem tots.
Més obres en Fuego, amor y lucha, el meu blog. Contacte a través de wolfylpdc@openmailbox.org