Obrint l'àlbum de fotos...

Una reflexió molt interessant, aquesta que has fet sobre la vida i el pas dels anys que van teixint records que emmagatzamem a la memòria, pensant que sempre hi seran, que sempre hi podrem recórrer. Però no sempre és així, tens raó, quan els records cauen en el pou de l'oblit, s'esvaeixen per sempre més i perden la seva raó de ser, es converteixen en moments inexistents, com si mai no haguessis viscut aquells trossets de vida.

I m'encanta aquesta estrofa final:

"...
Soc un ahir.
Una foto oblidada,
pendent d'ésser fullejada,
recuperada d'un bagul fosc i empolsit.
I entre foto i foto d'un tapís
es teixeix la vida d'un mateix.
Els fils són els dies,
les costures els anys,
la vida és la imatge:
records en retalls".

M'ha fet venir al cap la idea que algú t'ha oblidat, que has passat a ser una fotografia en un àlbum, que esperes que algú torni a fullejar un dia per recordar-te. Però no has caigut en l'oblit, perquè entre record i record, la vida va prenent noves formes, evoluciona, i teixeixes un nou tapís, que va configurant el teu present.... la teva vida que esdevindrà un retall que algú recordarà.... quan obri un altre àlbum de fotos.

Un poema preciós, el lèxic melangiós i enyorat, absolutament perfecte per imaginar-me aquells moments nostàlgics, d'una tarda de diumenge plujós, assegut davant la llar de foc, recordant el pas del temps mitjançant el testimoni gràfic dels ésser estimats.

Crec que ja t'ho vaig dir: des que vaig descobrir els teus primers poemes, he observat una evolució important en la teva manera d'escriure. Ara em sembla més planera, més definida, més àgil i més concentrada en la idea principal que vols desenvolupar. I ho fas de meravella, de debò!

Una abraçada, Grünewald. Fins la propera!

Tornaré per comentar-te aquest poema tan nostàlgic, tan preciós, tan ben trobat i tan ben aconseguit. Ara només agrair-te les teves paraules.... i dir-te que em sento feliç de tornar-te a saber per aquí.

Ja anirem parlant. Un petó ben gran!

Es un relat encisador, està molt ben explicar el que es veure un àlbum de fotos, son els records que pensem que no s'obliden i no sols s'obliden si no que es transformen en allò que nosaltres volem recordar, només veiem que no es així quan passem les fotos per davant els nostres ulls.

Encantador, dit en paraules allò que molts pensem.