NOSALTRES, ELS NACIONALISTES (CATALANS) SOM EL CÀNCER DE LA HUMANITAT.

M’ho diu un amic. I ho publica al facebook. I em deixa tant treocupat, és clar. Vaig al metge, que m’envia al psiquiatra. El psiquiatra és veu un home afable, que la sap llarga, que sap llatí, com si fos una mena de capellà medieval en un món contemporani. Sembla que es pot confiar en ell, sembla savi. Quan em pregunta quin és el problema que em duu a la seva consulta li dic que em sembla que les meves idees tenen càncer. I no un càncer petit o quansevol, sinó que les meves idees són el càncer de la humanitat. I, és clar, això em fa patir: perquè o bé m’hauré d’extirpar les idees o bé m’hauré de fer desaparèixer o bé tota la humanitat acabarà tenint càncer per culpa meva.

Li continuo explicant al senyor doctor que tinc una amiga – aquesta ecologista i vegana, molt noble i exemplar com una mare de Déu sense fills – que pensa que les persones som el càncer del món i que el millor que podem fer per a que el món continui rodant tranquil.lament és desaparèixer, no tenir fills. No es que jo això ho vegi massa clar – no perquè les extincions massives s’hagin produït abans de que l’home existís i perquè tots sabem que un dia el sol farà blum i d’aquest planeta blau no en quedaran ni les cendres, sinó perquè em sembla absolutament immoral que una amiga tant ferma i tant bella i tant intel.ligent com la meva no vulgui tenir fills: coi, però si la única salvació del planeta és que només tingui fills ella o les que són com ella, que no ho veu?

Però els altres delimiten més el càncer: el nacionalisme és el càncer del món. I la regió – ells ens diuen així, jo, ja ho he escrit, no tinc ni idea del que és una nació i, per tant, no sé si ho som o no- més nacionalista del món mundial és Catalunya. I Catalunya té càncer perquè vol votar si vol romandre a Espanya o no. Suposo que Escòcia també deu tenir càncer. I el Quebec.

El doctor em diu que no em preocupi massa. Que efectivament les idees són o poden ser cancerígenes però que això és així sobre tot quan són estúpides. I són estúpides quan pretenen que una nacioneta perduda entre la Mediterrània i els Pirineus poden ser el càncer del món: no som tant importants nosaltres, per moltes imbecil.litats que fem.

Però després el doctor em dona l’argument definitiu per a que me’n vagi tranquil a casa. Contràriament al que passa amb altres càncers que t’acaben deixat fet una merda i et duen a la mort, aquest càncer que patim nosaltres es cura. I no només es cura sinó que un cop superat fa que estiguis molt millor, molt més amable, molt més seductor, molt més guai que abans, molt menys sense càncer ideològic. Diu que es cura amb la independència, perquè com tothom sap no hi ha cap país independent on existeixi el nacionalisme.