Només por?

Arribàrem al portal de l'entrada de la casa, una casa que amb la seva entrada immensa i la seva presència senyorial m'infongué una sensació de por i de respecte. La façana revestida de pedra era altíssima i només destacaven en ella dos grans finestrals de roure enormes, que donaven una expressió de majestuositat a la fredor característica de la pedra. Com si de dos ulls es tractassin em sentia observat; tal vegada la boira espessa dins la fosca nit i les udolades que sentia per tot arreu ajudaven a produir-me tal sensació. A ambdós costats de la porta, a la qual els anys no havien passat en va, i sobre unes mènsules del més pur estil gòtic hi havia dues torxes enceses. La flamarada vacil.lant i dèbil dibuixava les ombres més diverses, si una era tètrica l'altra encara ho era més.

Aquell casal de proporcions dantesques era l'herència que el meu germà i jo havíem rebut de part d'una tia nostra. T'assegur que la casa no desentonava per res amb la seva personalitat, tan freda i buida com aquell antre. En un principi la visita a la casa només era una mera inspecció del terreny, però la difícil situació de l'emplaçament va fer que ens féssim un embolic durant l'anada i retrassàssim la nostra arribada. Ja era molt tard i teníem la nit a sobre. El camí sinuós i sense llum dificultava molt la nostra tornada, així que a la força vam haver de passar la nit dins la casa.

Quan vam entrar a l'interior poguérem comprovar que la brutícia i la pols imperaven per damunt de totes les coses. Les rates s'havien apropiat de la casa i s'havien fet reines indiscutibles de tota la superfície habitable. Dir que estàvem espantats i escandalitzats era poc, l'únic renou que sentíem llevat de les rates i els udols de l'exerior era el del tremolor de les nostres dents.