No surt...

una explicació molt bona de com has pogut escriure, tot escoltant la "ràdio Flaixback" !!

Molt bé, AnNna. Això vol dir que quan t'hi poses ho fas.
1r. rumies, 2n sembli que perdis la paciència, 3r... A la fi ESCRIUS!! Què més vols?

Bé, noia!! Tens temes per a donar i vendre i així no hi ha escuses que valguin.

Una abraçada.

De vegades, a mi em pasa el mateix, noia no hi ha manera de escriure res i ja em puc posar i posar i res, però a tu t'ha sortit bé, tant dubtar i dubtar, ja ho has trobat.

si no surt... què s´hi farà...?
doncs... PLEGAR!!!
( je je je )

o bé... tancar ràdio FLAIXBAC... perquè et distreu escoltant els PETS i, és clar... quedes en blanc "pajarudeta"
( ji ji ji )

potser no et surt perquè... busques paraules belles que no et vénen...
o esclava de la rima... no encertes
o no trobes el tema trascendent que impressioni als lectors...
o potser no és el dia, què collons!

però, al final... ho has aconseguit... has creat el teu POEMA en blanc:
i cadascú... hi pot llegir el que vulgui...
el BUIT, el SILENCI s´ha omplert d´IMAGINACIÓ!!!

JO, llegint en la blancor del poema he llegit

TUTTO!

uuuh!
aaaah!, quin tutto, m´ha epantat!
oh, haver-ho fet tu
uuuuh!
aaaah!
ja ja ja!

muà! el teu FAN!

Hola, AnNna!
No és la primera vegada que et visito. Em sembla que ja t'havia comentat algun relat, però potser em confonc (amb tants noms de tant relataires, ja no sé qui és qui).
Saps? El teu poema "No surt..." m'ha recordat un que he llegit fa poc de Mistika. I fins i tot diria que n'he llegit algun altre tractant el mateix tema: el paper en blanc, la inspiració que no apareix, i els intents fallits d'aconseguir-ho.
Fallits? No, de cap manera. Sí que et surt, perquè el que has escrit és un poema amb cara i ulls. Sense més pretensions que deixar-te anar i confessar que, en aquell instant, el vers se't resistia.
Però... no sé per què, a mi m'ha agradat! Tal com he comentat a Mistika (em sembla) en el seu, és com un divertimento. També molt útil, en els temps que corren.
Endavant! Que l'escriptura t'acompanyi!

Llibre

no sortint, no sortint, ja ha sortit! No sé si es el primer poema teu que llegeixo, però crec que sí és el primer que comento.
No és un poema que pretengui grans ideals, però és agradable per la sonoritat, la rima, els "espais buits" abants de la conclusió i una concisió que s'agraeix després de llegir relats llarguíssims, llarguíssims.
Vinga, noia, una abraçada, sort i continua vivint aquesta vida tan plena que ens ofereixes als tafaners ;-)

Vicenç