No puc abandonar-te

És estranya la sensació de quan t'aixeques i et sembla que tot ha canviat. Res torna a ser com abans, com ahir…
És estrany la manera que actues, i la normalitat en què ho fan els altres.
No t'ho creus, però tot ha canviat, sembla impossible que pogués passar. Et sents bruta.
L'únic que tens ganes de fer és aïllar-te que ningú et molesti ni et digui res, però al mateix temps vols que et facin saber que ells saben que tot ha canviat.
Tens ganes de cridar i que et responguin. Però no et sents capaç, ni tan sols et sents capaç de parlar.
Tens aquella sensació de que la gola se't fa petita i que els ulls et bullen, però no entens què passa.
Després de tants anys de soledat, perquè realment era això soledat, després de tantes llàgrimes amagades, sense que ningú ho sapigués, nits senceres de llàgrimes, després de tanta por, després de totes les vegades que havia mentit i deia que m'havia donat un cop, després d'aconseguir que la meva família em cregués, després de tot el què m'ha costat deixar-lo, i en un bon principi, per sempre, després de tot això i més…
Sé que només sóc forta als seus braços, ell em cuida, m'estima, i m'ha promès que no em tornaria a fer mal. Diu que jo sóc seva i només seva, i que abans de fer alguna cosa li he de demanar permís, uqe no està bé que fagi coses sense el seu permís…
Després de tot crec que aquesta vegada m'ho diu en sèrio, m'ho ha promès moltes vegades i mai ha complert amb la seva paraula, ho sé, però aquesta vegada va de veritat. Però, igualment, si no ho digués en sèrio, jo sóc seva…això si que és per sempre…


----xaga+asha-------