No ets tu

-No ets tu, soc jo.
-No estava preparat per això, m'haig de treballar i trobar el moment.
-No et puc donar el que et mereixes i et mereixes molt.
-Ets una dona fantàstica i segur que m'equivoco prenent aquesta decisió.
-Podria enamorar-me de tu, però ara necessito trobar-me.
Podria seguir la llista de frases "tòpiques" per tancar una fase de mil i diferents relacions .

Realment és cansant, físicament i emocionalment. Darrere de cada trencament, per insignificant que pugui semblar, després de posar-me la tireta al cor, molt sovint de coloraines, vaig acumulant com una pel·lícula fina de glicerina que va impermeabilitzant les emocions, que les protegeix perquè no flueixin. I què la cuirassa sigui d'un material flexible, no tan rígid al ferro forjat, és perillós, molt perillós. La flexibilitat dels polímers permet al teu rostre no perdre el somriure. Ara que hi penso, potser és el secret de la manca d'arrugues en el meu?!

Fa por perdre la capacitat de sentir, de què la capa acabi sent tan gruixuda que es converteixi en opacitat per poder veure la llum de l'amor, per deixar fruir emocions, per...Sentir.

I és que cada cop que es repeteix aquesta situació em glaço una mica més, i vaig de cap a convertir-me en la dama de gel. Un cor glaçat, una mirada freda i seductora, però un rostre desproveït d'emocions. Recordar aquelles femme fatals dels 40 i 50, tal una Marily, on la bellesa eclipsava la fragilitat o aquella Rita que amb la seva cabellera pèl-roja i un pas ferm feia badar boques. Totes dues, després de diferents, potser massa matrimonis acaben morint soles i segur que buides emocionalment.
Vale! Pot semblar una comparació, pendant. Evidentment, la meva bellesa no els hi arriba ni a la la tapeta dels Stilettos que calçaven elles. Però crec que si ens badessin el pit i poguéssim veure com el batec del cor es va esmorteint, aleshores segurament trobaríeu moltes més similituds entre nosaltres tres.

Així i tot, ja que m'he posat a buidar el pap i anar explicat tot allò que no reflecteix el mirall, us confessaré que el que em fa més por és convertir-me en la imatge "moderna" de la dama de la dalla. Vaig llegir-ne una descripció en un conte actual. Ella era tota atractiva, "resultona" i amb una bona dosi de sex appeal. Però allò que jo vaig llegir entre línies, us prometo que l'autor no ho definia, era una dona freda, això sí amb un alt grau d'empatia, que acompanyava de forma dolça en els últims ales. Ho podia fer perquè ja no era capaç de sentir! Si era talment la Mort! I jo no vull ser la mort, ni sentir-me morta!

-Bep, bep... Bep, bep.
Un nou missatge de Tinder, l'obro? Tinc piles al desfibril·lador? O continuo destriant i deixant de banda aquells perfils que com els que diuen els figa flawas " me gusta el sushi, los amigos y la playa".

Avui el cafè és ben amarg.