DIETES DEL COR

Un relat de: HELENA77
Sona el despertador i vaig de cara a esmorzar. Mentre la cafetera comença a fumejar i l’olor de pa torrat s’escapa per el pis, la liquadora prepara el còctel de vitamina C per arrencar el dia...tot apunt per alimentar el meu cos. Però avui el meu cor farà dejuni, obriré el mòbil i no hi haurà cap bon dia, no rebré aquell whats on em dius catanieta i jo et responc bombonet. La dosi de sucre que no em poso al cafè tampoc arribarà en forma de missatge. Tot i així el rellotge avança i en 20’ haig de ser a l’oficina, a simple vista un dia ple de rutina, però la rutina serà més feixuga , l’absència de comunicació entre nosaltres serà més present i farà les hores més llargues, se que no m’explicaràs res personal, fins i tot evitaràs, al màxim, qualsevol pregunta directa cap a mi, per molt que jo en tingui la resposta. I així arribaré alhora de dinar, una amanida per donar forces i seguir el dia, però serà sosa, la vinagreta divertida i àcida que solia regar-la avui tampoc hi serà i el cor començarà a queixar-se de gana, tornaré a la feina més ensopida que de costum i acabaré la tarda encongida, em saltaré algun que altre acte social, per no coincidir amb aquella mirada entremaliada que em buscava i em feia somriure per sota el nas. Es tard la panxa ronca ,una fruita i un iogurt saciaran la gana abans de ficar-me al llit, però la fam de tu no hi ha res que la pugui apaivagar. Miraré el mòbil per ultima vegada en busca d’un bona nit o potser un t’he trobat a faltar, però no hi serà. Amb el pijama i el nòrdic acaronant-me tindré fred, perquè el meu cos només entra en calor amb el contacte de la teva pell, em posaré a llegir, vull acabar aquella trilogia que em vas recomanar, tant sols em queden 30 pagines, però nomes obrir el llibre les llàgrimes no paren de brollar, saber que ja no el comentarem, que ja no jugarem a ser els personatges i reescriure l’historia m’ofega. M’adormiré amb el cor mort de gana, els pulmons mancats d’aira i el cos gèlid, Sí aquesta nit no descansaré. Però ja se sap, els primer dies de dieta són difícils i avui ha començat el dejuni del teu amor.

Helena.

Comentaris

  • Gràcies...[Ofensiu]
    Lecram | 03-01-2019 | Valoració: 9

    Gràcies de nou Helena pel teu relat, per transmetre tendresa en la tristesa...com algú ha comentat ja, es molt interessant el símil del dejuni amb el desamor.

    Tan de bo el cor pugui alimentar-se de nou ben aviat, amb aquells aliments que tan necesita: bons dies, bones nits, t'enyoro,...

    Una abraçada

  • Aiii les dietes...[Ofensiu]
    Charlie | 10-12-2016 | Valoració: 9

    El dejuni ės costós i requereix molta voluntat per deixar de prendre allò que pensaves que t'alimentava.
    Però segur que val la pena.
    Amb l'esforç trobaràs un nou vestit per posar-te (segur que mės guapo i ben plantat)
    que no necessitarà de dietes...
    Que l'amor t'alimenti!!!

    M'ha agradat el relat i com has lligat l' esforç del dejuni amb l'amor. Ben trobat!




Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

HELENA77

3 Relats

5 Comentaris

761 Lectures

Valoració de l'autor: 9.40

Últims relats de l'autor