Cercador
Asseguda aquí
Un relat de: HELENA77- Compartir:
Asseguda aquí a l’ espigó, ara que el Sol s'amaga, i la brisa calenta d'estiu impacta als meus llavis, ara que la mar remoguda omple els meus narius de mar i de sal, i que jo acompanyo d'aquesta copa de cava. Ara s'obre la caixeta dels records i apareix el teu rostre i aquella vesprada. On no era l'aire calent el que abrasava i atreia els meus llavis ardents, sinó l'escalfor de la teva pell, la pell del teu entrecuix, ters, morè i exposat únicament per mi. Els teus moviments incitants cridaven a la meva boca i aquesta sense pensar-ho no va trigar atansar-se.
No la dominava jo, sinó al contrari, ella tota juganera i entremaliada semblava conèixer quins eren els passos a seguir, quin era el recorregut i els moviments adients, perquè tu encara et posessis més calenta.
I aquella olor… Igual que la de la mar, em donava la calma excitant que acompanya la certesa què el que segueix serà digne de no oblidar. I ho va ser!!
Deixar-me portar, treure la meva llengua humida per la salivera, tal la salivera que et provoca el tast d'un fruit del mar, posem una ostra! Doncs això, treure la punta de llengua, humida i més dura que en el seu estat natural, per tenir el primer contacte amb la carn suau, mullada i un punt salada del teu sexe. Aquell primer contacte que et fa o bé tirar enrere o bé continuar fins a absorbir el buquet a punt d'esclatar en boca. Sí, la meva reacció va ser igual que el tast de la meva primera ostra! Tot i que menys morbós, és cert.
I un cop ja tenia el teu cony completament devorat i tot el teu cos comença a arquejar-se, el teu pubis a inflamar-se i la teva respiració a accelerar-se, els moviments de la meva "meravellosa llengua", així la vas anomenar, eren cada cop més precisos, més perversos i tu més entregada i jo més mullada, no tan sols els llavis i la boca, la meva xona era també ben xopa.I tot i així no volíem aturar aquell incendi.
Per acabar d'arrodonir aquesta orquestra dels sentits va arribar la música celestial que va ser el teu gemec orgàsmic i que ara em retorna amb el bram de les onades.
Aix!! Saps que responc quan em pregunta quin és el maridatge perfecte? Jo sempre dic, el cava, les ostres, el mar i l'Helena!
No la dominava jo, sinó al contrari, ella tota juganera i entremaliada semblava conèixer quins eren els passos a seguir, quin era el recorregut i els moviments adients, perquè tu encara et posessis més calenta.
I aquella olor… Igual que la de la mar, em donava la calma excitant que acompanya la certesa què el que segueix serà digne de no oblidar. I ho va ser!!
Deixar-me portar, treure la meva llengua humida per la salivera, tal la salivera que et provoca el tast d'un fruit del mar, posem una ostra! Doncs això, treure la punta de llengua, humida i més dura que en el seu estat natural, per tenir el primer contacte amb la carn suau, mullada i un punt salada del teu sexe. Aquell primer contacte que et fa o bé tirar enrere o bé continuar fins a absorbir el buquet a punt d'esclatar en boca. Sí, la meva reacció va ser igual que el tast de la meva primera ostra! Tot i que menys morbós, és cert.
I un cop ja tenia el teu cony completament devorat i tot el teu cos comença a arquejar-se, el teu pubis a inflamar-se i la teva respiració a accelerar-se, els moviments de la meva "meravellosa llengua", així la vas anomenar, eren cada cop més precisos, més perversos i tu més entregada i jo més mullada, no tan sols els llavis i la boca, la meva xona era també ben xopa.I tot i així no volíem aturar aquell incendi.
Per acabar d'arrodonir aquesta orquestra dels sentits va arribar la música celestial que va ser el teu gemec orgàsmic i que ara em retorna amb el bram de les onades.
Aix!! Saps que responc quan em pregunta quin és el maridatge perfecte? Jo sempre dic, el cava, les ostres, el mar i l'Helena!
l´Autor
6 Relats
8 Comentaris
2351 Lectures
Valoració de l'autor: 9.25
Biografia:
Sóc l' Helena. No pas la de Troya, no puc comparar-nos ni en bellesa, ni en el domini als homes ni en la fredor que corria per les seves venes. O potser això és l' idea que ens han deixat d' una dona que va desencadenar una guerra entre dos pobles. Ostres altre cop, potser van ser dos homes que per ego i orgull van enviar a la guerra a dos pobles?! L' història és difícil d' interpretar, d' ha de tenir en compte qui l' escriu.Bé, sóc l' Helena una aprenent de l' us de la ploma, que juga a endreçar paraules perquè tinguin algun sentit!.
Gaudiu de les lletres....