Cercador
ESCLA DE COLORS
Un relat de: HELENA77- Compartir:
-Quin dia més gris! No m'agrada obrir la finestra i no veure el sol, em recorda la meva grisa, espessa i trista vida.
-Nena al matí necessites 2 tasses de cafè per trobar l'optimisme eh!!
La veritat és que raó no n'hi falta, però no puc evitar-ho, a mesura que passen els anys en el cap em re tomben les paraules de l'àvia, quan fèiem dissabte i ens posàvem a cantar "canta nena, canta! Que les llàgrimes ja venen soles" buff!, com enyoro aquelles tardes de dissabte amb el drap de la pols a la mà, l'olor de llençols emmidonats i el sabó de fregar el terra... i la sensació de felicitat immensa! Que poc necessita una nena de 8 anys per ser feliç, o necessitava crec que avui dia són més exigents. El que donaria per tornar a sentir "felicitat immensa", el que donaria per necessitar tant poc com una estona de neteja divertida amb l'àvia. No recordo dies grisos de petita, i segur que n'hi havia perquè la pluja era molt més abundant que ara, crec ferventment que fer anys enfosqueix els matins, les tardes i les nits.
-Que rumies, de bon matí ja et quedes "penjada" davant del cafè... Les piles mossa!!
-Aix!, sempre corrents, sempre corrents... Maleït sigui el "Temps"
I és que aquelles tardes d'estiu llarguíssimes, d'infantesa, aquelles tardes que no acabaven mai, que ens donàvem per fer migdiades, estones de quadernet "santillana" i jugar i jugar amb els amics, excursionetes, bicicletes, genolls pelats, com enyoro la coïssor de l'alcohol sobre la pell pelada en esterrossar-me de la bici, jajaja! I la "micromina" que et tacava d'un vermell escandalós... i la sensació de felicitat immensa!, crec ferventment que fer anys enfosqueix els matins, les tardes i les nits.
Les nits a la fresca del mes d'agost o les nits d'hivern davant del foc, amb l'avi atiant els ceps perquè no es perdés la brasa, on cada vespre per sopar es coïen les carxofes. Les nits de tele en família veient "un dos tres....nanananana", i no ens barallàvem pel comandament, potser perquè no n'hi havia? Potser perquè era divertit jugar totes tres generacions a encertar més paraules o el sobre que portava "el apartamento en Torremolinos"!!!!? Avui quan miro imatges d'aquell passat, que ja comença a ser llunyà, veig colors esmorteïts, diluïts que em volen esborrar aquella sensació d'immensa felicitat! I crec ferventment que fer anys enfosqueix els matins, les tardes i les nits.
-Sembla que para de ploure, sortirà el Sol i potser l'Arc de Sant Martí.
-Nena al matí necessites 2 tasses de cafè per trobar l'optimisme eh!!
La veritat és que raó no n'hi falta, però no puc evitar-ho, a mesura que passen els anys en el cap em re tomben les paraules de l'àvia, quan fèiem dissabte i ens posàvem a cantar "canta nena, canta! Que les llàgrimes ja venen soles" buff!, com enyoro aquelles tardes de dissabte amb el drap de la pols a la mà, l'olor de llençols emmidonats i el sabó de fregar el terra... i la sensació de felicitat immensa! Que poc necessita una nena de 8 anys per ser feliç, o necessitava crec que avui dia són més exigents. El que donaria per tornar a sentir "felicitat immensa", el que donaria per necessitar tant poc com una estona de neteja divertida amb l'àvia. No recordo dies grisos de petita, i segur que n'hi havia perquè la pluja era molt més abundant que ara, crec ferventment que fer anys enfosqueix els matins, les tardes i les nits.
-Que rumies, de bon matí ja et quedes "penjada" davant del cafè... Les piles mossa!!
-Aix!, sempre corrents, sempre corrents... Maleït sigui el "Temps"
I és que aquelles tardes d'estiu llarguíssimes, d'infantesa, aquelles tardes que no acabaven mai, que ens donàvem per fer migdiades, estones de quadernet "santillana" i jugar i jugar amb els amics, excursionetes, bicicletes, genolls pelats, com enyoro la coïssor de l'alcohol sobre la pell pelada en esterrossar-me de la bici, jajaja! I la "micromina" que et tacava d'un vermell escandalós... i la sensació de felicitat immensa!, crec ferventment que fer anys enfosqueix els matins, les tardes i les nits.
Les nits a la fresca del mes d'agost o les nits d'hivern davant del foc, amb l'avi atiant els ceps perquè no es perdés la brasa, on cada vespre per sopar es coïen les carxofes. Les nits de tele en família veient "un dos tres....nanananana", i no ens barallàvem pel comandament, potser perquè no n'hi havia? Potser perquè era divertit jugar totes tres generacions a encertar més paraules o el sobre que portava "el apartamento en Torremolinos"!!!!? Avui quan miro imatges d'aquell passat, que ja comença a ser llunyà, veig colors esmorteïts, diluïts que em volen esborrar aquella sensació d'immensa felicitat! I crec ferventment que fer anys enfosqueix els matins, les tardes i les nits.
-Sembla que para de ploure, sortirà el Sol i potser l'Arc de Sant Martí.
l´Autor
6 Relats
8 Comentaris
2322 Lectures
Valoració de l'autor: 9.25
Biografia:
Sóc l' Helena. No pas la de Troya, no puc comparar-nos ni en bellesa, ni en el domini als homes ni en la fredor que corria per les seves venes. O potser això és l' idea que ens han deixat d' una dona que va desencadenar una guerra entre dos pobles. Ostres altre cop, potser van ser dos homes que per ego i orgull van enviar a la guerra a dos pobles?! L' història és difícil d' interpretar, d' ha de tenir en compte qui l' escriu.Bé, sóc l' Helena una aprenent de l' us de la ploma, que juga a endreçar paraules perquè tinguin algun sentit!.
Gaudiu de les lletres....