APPS DE

Un relat de: HELENA77
Diuen, diuen, diuen que aquestes aplicacions per fer “Match” són el lloc més adient per trobar una història rollo “Kleenex”. Sí! Esculls el que més t’interessa, el que porta bàlsam, el mentolat o el de doble capa, fins i tot els pots anar intercalant segons ganes i necessitats, en fas ús i els llences, deixant poc residiu orgànic i massa paper per reciclar.
Però “avis als navegants” també s’hi troba, de tant en tant, mocadors del cotó més fi, d’aquells que cuidaries i rentaries a mà, d’aquells que voldries retenir a la calaixera del cor, d’aquells que la societat no està preparada per fer-ne ús, massa delicats, massa punta de boixet, massa fràgils pels sotracs de les ciberrelacions. Són mocadors que s’arriben ha esfilagarsà amb el frec a frec d’ altres mocadors, però aquest altres solen ser d’ arpillera. Arpillera aquella tela ruda però tant bonica que encisa però també sega al tacte amb la pell, aquella roba que a la vista enamora, però que per vestir-la s’ha de adobar prèviament . Arpillera, la roba per fer bonics els detalls i també l’arpillera per fer sacs, culs de sacs.
I és que les relacions virtuals són allò que volem siguin, mentre es mantenen en una pantalla. Poden ser relacions exprés, rollo comanda” Just- it”, esculls menú , obres comanda i li passes adreça mentre comproves que encara et queden condons i kleenex.
O Poden ser hores de conversa, hores en les que pots inventar un personatge, tota una vida, potser aquella que voldries tenir, cobrir-se darrera d’una mascara Veneciana tal com les de “Eyes wide shut” i on sovint l’argument d’en Kubirk queda mediocre tal la perversió dels usuaris.
I també, per una sensació de complicitat, a vegades certa a vegades no, es creen relacions de franquesa, d’aquelles d’anar desgranant una magrana, poc a poc, gra a gra. D’anar descobrir l’altre i fins i tot a tu mateix i acabar recordant sentiments amagats sota capes de desconfiança, que eren tancats amb pany i forrellat. Aquestes són les “relacions” perilloses, les relacions que no són tant express, les que es carreguen les normes d’una aplicació de flirteig instantani “like to” el Nescafé, de fàcil dissolució i que et deix un gust plaent. Aquelles relacions que passen de aplicació en aplicació i acaben en una “cita” gairebé semblant a la primera que vas tenir d’adolescent. On les papallones es passegen per la panxa i la rialla de la cara és difícil d’esborrar, una cita on les expectatives van creixent a mida que s’acosta l’hora de la trobada, una cita que determinarà si hi haurà una segona, una cita on potser tremolaràs tot i on la vergonya en farà presència, una cita on les proteccions de la pantalla no t’acompanyaran i seràs vulnerable allò que es diu enamorar-se.
Així què a tots els usuaris de aquestes noves apps, abans d’iniciar-vos decidiu que necessiteu i preveniu-vos, no parlo només de làtex!!

Comentaris

  • Malauradament...[Ofensiu]
    Akeron343 | 11-01-2019 | Valoració: 9

    ...si busques emoció per sobre de tacte, si busques ànima per davant de carn, si busques coneixença més que físic (sense que les unes anulin a les altres)... les apps són com un caminar pel desert... un mostruari inacabable de persones que busquen una cara, una foto bonica, i no llegeixen ni els interessa què hi ha al darrera, on la comunicació i el descobriment son tresors gairebé més difícils de trobar que als carrers foscos i humits de la nit humana i on es pressuposa que els homes nomes busquen un "aquí te pillo".

    La incomunicació i la por a patir són la trista realitat. Mentre som vius, d'una manera o altra és inevitable patir. Mentre som vius, la incomunicació és una tragedia.

    Gràcies pel relat.

  • Senzillament[Ofensiu]
    Lecram | 03-01-2019 | Valoració: 10

    Senzillament genial, m'ha agradat molt el teu relat gràcies Helena.

l´Autor

HELENA77

6 Relats

8 Comentaris

2322 Lectures

Valoració de l'autor: 9.25

Biografia:
Sóc l' Helena. No pas la de Troya, no puc comparar-nos ni en bellesa, ni en el domini als homes ni en la fredor que corria per les seves venes. O potser això és l' idea que ens han deixat d' una dona que va desencadenar una guerra entre dos pobles. Ostres altre cop, potser van ser dos homes que per ego i orgull van enviar a la guerra a dos pobles?! L' història és difícil d' interpretar, d' ha de tenir en compte qui l' escriu.

Bé, sóc l' Helena una aprenent de l' us de la ploma, que juga a endreçar paraules perquè tinguin algun sentit!.

Gaudiu de les lletres....