No et vull perdre

Un relat de: borrokan

És la por que tinc quan penso que et puc perdre, o potser la que apareix quan penso que et pots oblidar de mi… Han estat dies inolvidables, al teu costat, però sé que no sempre es bo viure d'un record: no vull fer-nos mal. Ha passat poc temps des de que t'he vist per últim cop, però l'amor allarga les distàncies, i jo ja necessito veure't un altre vegada.
Al menys la despedida va ser carinyosa, tendre, i alhora curta i dolorosa, però tot i així, en guardo el més bonic dels records.Sé que potser m'estic equivocant però presento que tot això seguirà endavant. El meu sentiment triumfarà sobre els dels altres, la felicitat no deixarà de cantar, els meus ulls et miraràn per sempre i la teva mirada els refugiarà.
Des del dia que et vaig conèixer vas ser un dels meus millors amics, i aquella nit, sota la llum de la lluna, envoltats de vergonya, vaig descobrir que el que sento és de veritat. Vaig veure en tu la sinceritat d'un amic, les carícies d'algú que em protegeix, la calor d'un sentiment i la mirada d'algú que sap què és estimar.
I és tan sols imaginar…imaginar-te lluny de mi, que la primera de les meves llàgrimes ja te ganes de surtir… Faré que la il·lusió de tenir-te sempre al meu costat no deixi mai de brillar. Aconseguiré que els teus ulls no deixin mai de somiar, perquè sé que si continuem junts farem dels somnis la realitat, serem feliços per sempre i et tendré al meu costat.

No oblidis que t'estimo, que t'estimo de veritat!

Comentaris

  • mgrallera | 19-12-2008

    Que no en saps gaire?
    Doncs jo trobo que el teu text està molt bé de fet no sé molt bé com va això i m'acabo de registrar per fer-te saver que el teu text m'ha fet pensar en moltes coses, segueix escrivint perque es algo que se't dona molt bé ;)