No és cap falòrnia...

T’estimo
no és cap falòrnia.
Et veig en el
somriure d’una flor,
en els llavis de la brisa,
a la llum de l’albada,
al ball dels arbres,
caminant per la platja,
en la llibertat
de les gavines.

Et veig en les paraules
que neixen a flor de pell,
amb la carícia de l’ànima,
en la nit en flama,
i quan el silenci canta,
en l’eco que m’arriba de tu,
i quan la solitud
m’abraça amb el seu collaret...

Et veig a les estrelles
i en els núvols amarats,
en la llàgrima que dansa
al ball de l’alegria,
quan llostreja el capvespre.

Camino content i em
mira envejós el mussol de la nit,
canta el grill un poema
de l’Estellés, i et veig,
tot és un fins ara,
o després...
onatge