Nit d'agost

En aquesta nit d'agost regna el silenci, la pau,
mentre a l'horitzó veig uns llums
llunyans i febles com els
dels contes de
l'avia.

Llums, com si fóssim en un pessebre
i semblen perduts en la
distància i en el
temps.

Sento bordar els gossos i per simpatia tots,
els dels meus veïns ho fan alhora.
Sento el terrabastall d'una
motocicleta, que porta
jovenalla, fent-la
espetegar.

Trencant un instant
el silenci de
la nit.

L'aire del nord es gira fresc, però no cal abrigar-se,
encara que impacta sobre la pell i sento
dolçament el clima que em transporta
aquesta nit vers l'univers.
Tot i que toco de
peus a terra.

Nit estrellada, farcida de punt brillants immaculats
amb vida pròpia, crees amb estels la pols
per un vel reflex de la lluna
arreu del cel.