Ni t'ho imagines

Ahir em vas veure, ho sé. Tinc més ulls que els de la cara. Tinc ulls invisibles al clatell. I allà estaves. I sé que em vas veure. Vaig sentir la teva mirada, d'esquena. Però no em vas dir res, em miraves des de la distància. Ja no t'atreveixes a mirar-me com abans, ara només ho fas d'esquena. No entenc per què et faig tanta por.
He après a fingir que t'he oblidat, però és mentida, és tot una farsa. I tu, un dia m'oblidaràs de veritat, i aleshores em faràs mal. I no et podré culpar, perquè en realitat no m'hauràs fet res.
Hi ha dies en que ni tan sols em mires. D'això també me n'adono. Perquè jo sí que et miro cada dia. Hi ha dies que veig com la mires a ella, i a l'altra i a l'altra. Però a elles les mires a la cara. No t'amagues. Elles no et fan por. Per què?
Quan jo et miro, et miro a la cara, encara que no et digui res. Et miro, però tu no em veus. Només quan estic d'esquena, i quan crec que ja m'has oblidat perquè fa dos dies que no em mires, aleshores, i només aleshores, noto la teva presència de nou. I noto els teus ulls. I sento un petit alleujament al pit.
És això el que em desconcerta últimament... per què em mires només alguns dies? Per què no em mires els altres? No ho sé, ni crec que ho arribi a saber mai, perquè en el fons no sé res. No sé el que penses de mi, no ho sé. I tu tampoc no saps res, ni t'ho imagines.