No ets tu, sóc jo

Jo també m'he sentit així. Va ser molt dur per mi i me'n vaig arrepentir mil cops... Costa molt dir adéu. Un adéu definitiu.

1 ptó:

b#NaT#b

hola, no t'havia llegit mai però crec que està força bé el teu poema. Intentes descriure un sentiment que és difícil d'explicar i molt difícil viure i fer entendre...
endavant!

Petons!

donar la cara, ja és molt diu adéu de cos present, ja és molt suavitzar la ferida, ja és TOT la sinceritat...
Has escrit un poema breu, clar, contundent i ràpid com és adient en una situació límit on sobren les paraules i destaca la veritat...
Una abraçada

sisi...que complicat dir adéu...potser més que no que t'ho diguin, no?

m'ha agradat molt molt molt, m'ha recordat moments màgics i moments més dolents, però es preciós..!!!

Tindria molts bons adjectius per qualificar el teu poema...m'ha agradat de debò.
Crec que és cert que em ben poques paraules es pot descriure tot allò que a vegades sembla que costi tant dir...

En un estil descarnat, amb una sola pinzellada, usant de poques metàfores... ens pintes un quadre molt comú i quotidià.
Dóna que pensar, certament, el teu poema. Un es podria decantar per "quina frivolitat" per passar a "què és l'amor? i, així seguint, embeure's de pensaments molt íntims. És veritat que jo sóc donat a deixar-me endur, però considero un mèrit del teu poema, tan ambigu i genèric i alhora tan concret, provocar, amb dos paraules ben dites, la reflexió.

En fi, com ja t'he dit repetits cops, m'encanta llegir-te.

Una abraçada de l'Arbequina.

Gràcies Kenya.

Hola Alepsi,
la veritat és que no m'agrada gaire com he escrit aquest poema... el volia modificar però se'm va oblidar! jejeje
Però almenys la idea principal, el tema, es veu bastant bé.
Merci.