Cercador

Llista categories

N'és suficient

Un relat de: Tona

Tu ja no deus pensar
en moments insignificants com aquells,
i jo per oblidar, no faig altra cosa,
que alimentar els records amb una mica
d'esperança.

Al tancar els ulls segur que veus
passar el món sencer,
però en cap de les teves ciutats
vaig agafada de la teva mà,
passejant pels carrers al teu costat.

Jo en canvi, al dormir ets tot el que
puc imaginar, i potser ingènuament,
invento històries com les dels contes,
relats màgics...però irreals.

Per a mi tot és un instant que es repeteix
en els meus pensaments, una i altra vegada
com un disc ratllat que no hi ha
manera d'aturar.

I segur que aquell petó tan sols va ser
una mostra d'afecte inconscient
banyada amb alcohol que al matí següent
era només el sabor d'un llavis que un moment
van topar amb els teus...
Un moment, ara ja, perdut.

Però jo sóc feliç amb això. Tan és que tu
no em recordis, ni a mi, ni a aquells dies.
Tot va ser un conte.. i com cada conte,
té el seu final.

Em conformo amb continuar dormint
amb l'esperança,
i veure't cada nit al tancar els ulls.

Comentaris

Afegir comentari

Esperança![Ofensiu]
George Brown | 16-11-2004 | Valoració: 10
Sempre hem de tenir esperança...
M'ha agradat molt, parles del que sento, de com hem sento (què tens algun poder telepàtic?). Que bonics que son aquells petits detalls que la resta del món ignora, però que ens fan sentir especials.
És suficient, però volem més!

PD: gràcies!

l´Autor

Tona

48 Relats

92 Comentaris

65066 Lectures

Valoració de l'autor: 9.28

Afegir a preferits

Biografia:

Tan és com em dic en realitat: Tona ja m'agrada i molta gent em coneix amb aquest, diga-li nom, diga-li abreviatura, diga-li sobre nom.
Un 13 de Gener de fa 20 anys, vaig veure per primer cop la neu desde la finestra de l'hospital d'Igualada, en braços de la meva mare.

Ara visc submergida en aquesta societat com una adolescent més, sempre però, intentant portar la contrària i lluitar per allò que realment val la pena: una llengüa, una cultura... un país.

La meva addicció a escriure no sé pas d'on prové.
Desde els 6 anys que guanyava premis literaris a l'escola, fins ara, amb 18, que els meus relats estan penjats a la xarxa, les lletres m'han tornat boja.
Cada paraula és mol més que una taca sobre un full. No puc descriure-ho. Crec que tot el que una paraula, o una estrofa pot arribar a tansmetre, és la única cosa que no es pot explicar amb paraules.
Bé, ja començo a emparanoiar-me.

Tots els meus escrits estan inspirats en la realitat, tot i que no son tots autobiografics. L'amor, sobretot, ocupa un gran espai en la meva vida.
Van dedicats a persones diferents, a situacions diferents, a enamorats diferents....

Espero que us agradin!
un petó
Tonaaaa!

miyazawa_forever@hotmail.com

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >