5.- Historia d'un amor eternament mut (tb es podria dir OBSESSIÓ)

22-01-05

Pateixo. Sé que hi ha moltes possibilitats que aquesta nit t'acabi veient. Pot ser que fins i tot força estona. Només intercanviarem holes i adéus... i això ja em posa nerviosa. Histèrica.
Estic jugant a un joc fraudulent on a la llarga perdre... i no hi haurà més partides. Ho sé. Però, te m'escapes... si no ho has fet ja. I ets massa lluny per atrapar-te. Penso en tu cada dia, cada cop que el teu nom em persegueix... o que passo per llocs on, com a dos simples coneguts, vam estar junts. Allà... aquella gespa, aquell concert. Recordo que et perseguia... entre la massa de gent.
I que quan no et trobava, apareixies al meu costat.
Quants cops ens vam dir adéu?
Avui he passat per allà... i m'ha semblat veure't encara, amb aquella música estrident, a les set del matí i ballant.
Moc la cama sense parar. I és que avui, et veuré.


22-01-05

Semblava que ja ens esperessis. Tan és on ens assentem, mentre des d'allà et vegi.
Em mires... jo et miro, però desvio la vista deseguida. No vull que em notis com estic d'embobada mirant-te.
Parles amb ella, amb ella, amb l'altra.... per què no parles amb mi també? Acosta't o digues alguna bajanada, intenta treure conversa,...
Ai, ai, que ve... quina bajanada acabes de dir!... i jo desitjant que marxessis d'allà... estava nerviosa, no em surten les paraules.. Vaig a pagar, intentes treure conversa una altra vegada... i jo n'intento fugir per tercer cop. Quina vergonya... Per què sóc tan imbècil? Et vull. I t'evito.
I després em passaré la nit esperant que entris per la porta d'aquell local. Ja veuràs.
I quan et tinc davant... només imagino.


24-01-05

Per què segueixo pensant en tu? Tu no m'estimes. Ni tan sols aparec en els teus pensaments. Ni en els teus somnis. Nu surt el meu nom dels teus llavis en tota la setmana. No existeixo per tu, més enllà d'una coneguda.
He mort. Has matat les meves esperances. Les meves il·lusions. M'absorbeixes, m'estic esgotant. Ets el meu temps, els meus deures. Saps? Ahir, no eres tu, però s'assemblava. I quan se m'apropava, tancava els ulls i sentia les teves passes. Però no paraves de caminar, i trepitjaves el meu cor. Hi saltaves sobre. Per què m'he enamorat de tu? Ara m'has deixat caure des de molt amunt i m'he fet miques. No tinc ganes de seguir.
Predestinada a no estar aquí. S'aproxima un adéu?...quasi convençuda, sí.


24- 01- 05 - tarda

Assentada en un banc enmig de l'hivern, fa fred.
Miro carrer avall i em sembla sentir les teves passes. Em sembla veure't apropant-te, sorprenent-te de la meva presència. "Ei, què fas aquí!" em crides. Que buit i sol estava aquest banc fins ara que t'asseus al meu costat.
Parlem de banalitats, fas cara de dilluns, cansat, fart ja de les poques hores que portem treballant. Sí, parlem de banalitats, però cada paraula teva se m'endú molt lluny. No passa ningú pel carrer, estem sols.
Sense voler, m'acarones la mà, estic congelada i ho notes. Te m'apropes més, em poses entre els teus braços...quin moment... Continuem parlant...no sé que em dius, només sento la teva olor. Tanco els ulls...se m'escapa un "t'estimo" fluix, a mitja veu, gairebé sospirant.
Sobtat, no saps què dir. Calles, però m'abrases més fort si cap, i deixes un petó en el meu cap. Tot és silenci...sols...
Vaig a mirar-te, però no et trobo...torno a tenir fred, miro carrer avall... t'espero.


16 - 04 - 05

Quasi tres mesos sense escriure't. Però ja torno a pecar, ja he tornat a caure en la temptació... De nou, mossegant la poma del verí.
Que no t'hagi escrit, no vol dir que no t'hagi pensat, que t'hagi oblidat. No.
De tant en tant, encara penso en tots aquells moments i sentiments que es movien dins meu quan et veia. Els continuo sentint, no creguis, però he seguit amb la meva vida sense tu, i sóc feliç. Estic amb un noi, no enamorada platònicament com fins ara, sinó almenys, contenta... I estic molt bé.
Tot i això, cada cop que et veig se'm dispara el cor... Has vist? He intentat venir menys per allà, i veure't menys..
Però aquest dijous la melangia m'ofegava. Escoltava aquelles cançons de l'estiu que ballarem junts, o aquelles que, en el bar, cantaves dissimuladament.
I plorava.
Plorava perquè encara et recordo massa present en mi.
Si ja sé, el teu germà té raó: no et conec. No hem tingut cap contacte tu i jo, A part de dues nits d'estiu, i les petites converses del bar o dels dies que hem sortit de festa.
I no sé per què continuo sentint aquest batibull cada cop que et veig. El teu nom em persegueix, apareixes dels llocs menys esperats, com per recordar-me que no t'oblidi. Com dient-me que t'has amagat, per tornar més endavant.
No m'agradaria posar altra vegada un tercer cor en joc, i menys el seu. Suposo que tot seguirà igual, i jo ara soc feliç, no m'ho vull fer creure, ho sóc, realment ho soc.
Però aquelles ganes de baixar-te a veure es resisteixen a marxar.. L'altre dia vam tenir una conversa per internet, i vas deixar anar alguna cosa que em va sorprendre... tot i que ja no m'interessis. Avui vindré... i ara ja sé, que ho esperes.