9.- Historia d'un amor eternament mut. Epíleg

Casualitats una vegada més. Ahir, dia 2 de Juny, vaig comprovar amb els meus propis ulls, per què el cor em demanava que havia de posar punt i final a tot aquest merder que es belluga dins meu.
Estava al teu bar, com sempre... i ja fa dies, que hi ha una nova cambrera, coneguda meva.
Llavors, arribaves tu... i no em vas somriure. Et vas apropar cap allà...no vas dir Hola. I la vas besar. Li vas fer un petó. Tots ens vam mirar. Ningú en sabia res.
Porteu tres dies junts, tres dies... Tot s'ha acabat. Ja no puc ni somiar. Volia aixecar-me, volia desaparèixer, fondre'm. Vaig encendre una cigarreta, per si les llàgrimes que feia estona m'aguantava decidien sortir, poguessis creure que era del fum.
No tinc de què queixar-me, jo també havia continuat la meva vida. Jo també estava amb una altra persona des de feia quatre mesos, llàstima que justament ahir, també, 2 de Juny, em va deixar.
I és evident que si hi hagués alguna cosa per a mi en el teu cor, no m'estaries esperant eternament. Han estat deu mesos justos. Deu mesos de dubtes, d'imaginacions i somnis... que bonic és poder pensar el que t'agradaria que fos, sense saber si ho és; quina merda el dia que te n'adones, que no és. Que mai ha sigut.

Ja no m'inventaré més converses fetes de mirades, ni de somriures. Tancaré els ulls i ja no apareixeràs tu. Sentiré el teu nom i no, no se'm dispararà el cor. Ets d'una altra. Ja no ets meu... si és que ho has estat mai.

Espero que no arribis a descobrir tots aquests fulls amagats en algun calaix del racó més fosc de la meva habitació.
Seràs un meravellós record que duré a la butxaca tota la vida.
Ets el resum de gairebé un any, ets la síntesi d'un amor...eternament, mut.