Murs ensangonats

Un relat de: joandemataro
Inevitable el destí
se’n riu dels planys.
Mentre els murs,
on mor l’atzucac,
queden ensangonats
pels esquitxos de por i de ràbia
de tants i tants cops de puny…
El líquid vermell regalima.

Abans, mentre els cors bateguen,
inconscients a tal final,
les ments cerquen el sentit a tot plegat
i pateixen, molt pateixen…
Saben que, fins ara, ningú no torna
d’aquest carreró sense sortida.

Photobucket

Comentaris

  • rebel.lia, inconformisme...[Ofensiu]
    teresa serramia | 09-05-2011

    bravo!! Cal revoltar-nos-hi...Bravo!!

  • Aquest carreró...[Ofensiu]
    AVERROIS | 16-02-2011 | Valoració: 10

    ...sense sortida dona el poder per canviar de nivell, per passar a un altre lloc a on potser no caldra pensar en un destí riallet i apallassat, sinó en una vida plena de felicitat.

    Una abraçada.

  • S'en riu[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 16-02-2011 | Valoració: 10

    Ho he llegit, Joan, unes quantes vegades i reconec que em perdo.
    M'agrada perde'm però també m'agrada no perdre el teu missatge. Què és per tu el destí.? I s'en riu ??? Jo m'he fet meu el destí i no m'ha demanat res.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de joandemataro

joandemataro

415 Relats

2021 Comentaris

213830 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
EL MEU PERFIL AGAFA UNA NOVA IMATGE : LA PORTADA DEL MEU PRIMER LLIBRE EN SOLITARI.
SI ALGÚ EL VOLGUÉS TENIR A LES MANS ( senzill: un mail a jabellan@xtec.cat i en parlem )

i SI VOLEU SABER MÉS SOBRE EL LLIBRE : BLOG DEL MIRALL : " POEMES PER SOBREVIURE "

EM TROBAREU TAMBÉ A...

PORTAL BINIBOOK : EL FINAL NO TÉ RELAT I ALTRES...

LO CANTICH : SECCIÓ EROTISME

EL MEU BLOG : 2012 ESQUITXOS



Si algú em vol fer algun comentari de forma més PERSONAL la meva adreça SEMPRE ESTÀ OBERTA . És :
jabellan@xtec.cat

un petonet

© joan abellaneda i fernández


BIOGRAFIA:

Vaig néixer a Teià, com ja he explicat en un dels meus poemes, on vaig tenir una infantesa meravellosa, quan hi penso només que sento alegria i satisfacció, allà jugàvem als carrers, que eren de sorra, corríem entre les pinedes, les vinyes... Pujàvem als garrofers, als ametllers, a les figueres... Anàvem amb bicicleta per camins de muntanya... En fi, va ser tot un privilegi.

Després tot va anar cada vegada més ràpid: l'adolescència, l'institut, la universitat, les novietes, el casament, els fills, la feina... I aquí estem amb 40 i tants, espero que a meitat de la vida perquè vull gaudir de tantes coses...
Ara visc a Mataró, tinc una dóna que no em mereixo i un fill i una filla meravellosos... I, a part de la família, una pila d'amics que em fan sentir molt estimat.
Fa uns mesos vaig passar una davallada anímica important, bé ja us imagineu,per més que tenim la vida actual ens empeny molt i els que som més sensibles acabem patint i patint fins que el cos diu prou... Però ara ja estic molt millor, a més he aprofitat aquest temps per fer una cosa que feia molt tenia ganes de fer, que era escriure poemes o petits relats i vaig descobrir aquesta web... I la veritat. estic encantat i espero fer molts amics i amigues per aquí.
Espero ser digne de poder compartir els meus pensaments amb vosaltres i d'estar a l'alçada.

Si preferiu la meva biografia , molt més curta i en format poema, us convido a llegir-la: EL BELL VELER, que com ja podeu intuir. sóc jo...

De moment per a tots i totes que acabeu de llegir aquesta petita introducció us vull enviar
PETONASSOS A CABASSOS.
joan