Cercador
Murs ensangonats
Un relat de: joandemataro- Compartir:
Inevitable el destí
se’n riu dels planys.
Mentre els murs,
on mor l’atzucac,
queden ensangonats
pels esquitxos de por i de ràbia
de tants i tants cops de puny…
El líquid vermell regalima.
Abans, mentre els cors bateguen,
inconscients a tal final,
les ments cerquen el sentit a tot plegat
i pateixen, molt pateixen…
Saben que, fins ara, ningú no torna
d’aquest carreró sense sortida.
se’n riu dels planys.
Mentre els murs,
on mor l’atzucac,
queden ensangonats
pels esquitxos de por i de ràbia
de tants i tants cops de puny…
El líquid vermell regalima.
Abans, mentre els cors bateguen,
inconscients a tal final,
les ments cerquen el sentit a tot plegat
i pateixen, molt pateixen…
Saben que, fins ara, ningú no torna
d’aquest carreró sense sortida.
Comentaris
-
rebel.lia, inconformisme...[Ofensiu]teresa serramia | 09-05-2011
bravo!! Cal revoltar-nos-hi...Bravo!!
-
Aquest carreró...[Ofensiu]AVERROIS | 16-02-2011 | Valoració: 10
...sense sortida dona el poder per canviar de nivell, per passar a un altre lloc a on potser no caldra pensar en un destí riallet i apallassat, sinó en una vida plena de felicitat.
Una abraçada. -
S'en riu[Ofensiu]Joan G. Pons | 16-02-2011 | Valoració: 10
Ho he llegit, Joan, unes quantes vegades i reconec que em perdo.
M'agrada perde'm però també m'agrada no perdre el teu missatge. Què és per tu el destí.? I s'en riu ??? Jo m'he fet meu el destí i no m'ha demanat res.
