Molta Tula

Aquella dona aranya, la més sexy mai coneguda, era capaç de fer teranyines amb la roba íntima i que el client les travessés si volia aconseguir-la, mentre ella reia a cor què vols: havia amuntegat una munió de peces de blonda i seda amb transparències - en tenia una extensa col·lecció- i mentre l'home intentava passar per la primera n'anava teixint més, amb celeritat i ritme, el mateix que l'excitació que mostraven tots dos (ella amb excelsa teatralització). Allò prometia...i sí: el deixava ben esterniat! I volent repetir, que d'allò es tractava.

Ella es dia Tula (reducció necessària de Taràntula) i l'usuari Oleguer, Octavi. Ovidi, Obduald o qualsevol altre que comencés per aquella vocal sinònima de gran admiració, la que ella es mereixia i per la que cobrava tarifa fixa i sense dret a copulacions de descompte. Amb tot, feina no li'n faltava, per més que hi haguès l'exigència d'ella -única dèria permesa- del nom començant amb O (si no era el cas es rebatejaven i llestos).

I van passar un parell de lustres força llustrosos i megaextraarxisuperultrateranyinosos, farcits de kamasutrades i suades, de fluïds i gemecs, de molles de catre a fer punyetes i de desgast físic...


...desgast físic...decadència...


Un dia va trobar-se l'armari buit de res que no fos el corc insistent que estressava la fusta. Alguna envejosa li havia pres la indumentària, qui sap si per emular-la...de mediocres i vils n'estava l'infern farcit, prou que ho sabia. Li van guspirejar els ulls aràcnidament, de ràbia. Precisament havia gastat tots els diners en adquirir les darreres creacions més atrevides, primorosament elaborades a la Panamània més indecent. Li havien costat un ovari de la cara -s'enrigolava dient-ho- i s'havia quedat sense ni un cèntim. L'encarregat del prostíbul, que aquell dia estava de mala llet -la prenia desnatada i de marca grisa- la va fer fora. Va al·legar, sense cap delicadesa, que la Tula ja era gallina vella -aranya vella!- i que no rendia. En el seu lloc havia col·locat una dona ximpanzèïca, que era molt flexible i desparasitaire, amb uns morros agosarats a dalt i a baix i que tenia ja llista d'espera (amb un increment d'exdiputats, butxacaplens, que feia feredat).

La Tula va quedar glaçada fins a la medul·la. No. No ho consentiria. Un pensament la va dominar i el va dur a terme: abraonar-se sobre aquell cabró i injectar-li tot el verí que es desconeixia i que per ovaris havia de tenir. El va deixar petrificat. El van posar fent maco a l'entradeta -bé, fent lleig- per tal que la gent hi pengés els preservatius obsolets i amb els anys esdevingúes una pornomasterpiece que, és clar, la Tula, qui va passar a regentar el local, se n'atribuïria la creació, que l'art és economia i que aranya que no pica no mama (o com es digui).