Mira que costa això d'oblidar

Un relat de: aNneta28

Collons, mira que costa això d'oblidar. Quan penses que ja gairebé ho has aconseguit...duixca! Et fots una òstia contra la paret i t'adones que no miraves endavant perquè estaves pendent dels seus moviments.

I és que és fotut això d'oblidar. Quan estàs segura que aquell mal de panxa quan el veus ja va minvant i t'autoconvences que segurament és pel paquet de dònuts que t'has fotut aquest matí...Et dirigeix la paraula i et fots a tremolar.

No crec que sigui impossible això d'oblidar.

O sí?


Comentaris

  • Tampoc em sembla possible[Ofensiu]
    Lali_Scully | 26-01-2007 | Valoració: 10

    Potser només podem oblidar, deixar de sentir-nos així, quan una altra persona ens desvia l'atenció cap a ella, perquè mentre intentem i ens proposem oblidar, és del tot impossible.
    Ja t'havia llegit abant, però aquest relat no i l'he trobat molt exacte. Ja és ben bé això: et pots passar dies convencent-te i després convençuda, que ho has superat, però tot l'esforç s'esvaeix a l'instant quan reps algun gest d'aquella persona cap a tu.

  • Jo tampoc sé si es possible[Ofensiu]
    patufeta | 24-12-2006

    Es possible, però la majoria de vegades massa complicat.

    Com s'ho fan els nois que quan creus que estas a punt d'aconseguir-ho et llançen una de les seves mirades, se't acosten per parlar o et deixen anar alguna indirecta sutgerent?

    Seguex així.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: