Miolar per mimetisme

Un relat de: Red Pèrill
Agafar un tauler de d'escacs. Dibuixar-hi un nen. Veure el dibuix agafar vida pròpia...

Ajaure's al sofà i observar el nen rere una cortina de sinfonies tipus Tchaikovsky.
Preguntar alguna cosa al nen i rebre morros. El nen fa morros.
El nen fuig, i expira sense deixar rastre. Rastre verificable, s'entén.
Parlar de petjades a l'adn és jugar-se el tipus contra un exèrcit de fanàtics de Descartes.
Pienso, luego abono.

El nano entrepussa amb un gat dins d'un toll i dóna una voltereta sobre si mateix.
Sent miolar el gat i al cap de 4 dies són una coral de meows pur mimetisme.
Però el gat ben aviat badalla, i s'enfila per un arbre infinit.
El nen s'agafa a les escames, i li arrenca la crosta, però l'arbre és manté immutable.

El nen capcot vislumbra un gat, agafa un tauler d'escacs i suspira un gargot.
Un gargot inert insensible i sord.
El nen dibuixa gats fins a perdre els tendons.
El nen dibuixa fins a veure néixer un frondós bigoti.

El noi dibuixa un gat que faria les delícies de Cleopatra.
Però ja fa tants anys que dibuixa que ha oblidat el miol.

L'home rememora un gat fantasma. L'avi miola.

La iaia l'enterra.

Comentaris

  • QUÈ ET FOTS[Ofensiu]
    Mena Guiga | 06-04-2012

    per al teu surrealisme?
    Escrius somniant?
    Si ens ho posssis una mica més fàcil...
    Ja ho sé que hi ha gats i hi ha lllunes amb bigoti i gossets clavaguérics i davantals escàpols i veus de cantants d'òpera fugisseres.
    Només que si hi ha genialitat, adecuar-la un xiquet (no xiquet de Valls) més a la resta i que seria suma de mortals.
    És una opinió i no gaire seriosa ni criticosa, espero.
    Bon somriure i barret, un perill de color rogenc pel planeta prou que s'entreveu.

  • Ho sento,...[Ofensiu]

    ... només puc dir que m'agrada, no em preguntis el per que.

  • Escac i gat[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 17-04-2011 | Valoració: 10

    Un món de fantasia que es transmet real com la mateixa vida d'un felí. El món incomprensible d'un marrec i un adult que el mira. M'encanten les imatges boletaires que descrius, la fantasia desbordant que crema el got, l'atracció que desprenen els teus poemes i la força de la lletra arrebossada dins el cervell que es pregunta i no troba resposta. Tot és un exercici difícil, atractiu i lluminós, ric d'experiències viscudes, suposo i bolets, molts bolets a la planxa. Felicitats per fer-me passar una gran estona. Una abraçada.
    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: