Capsulitis: Alfombres a preu de saldo

Un relat de: Red Pèrill
No us menteixo: vinc de tastar un tros de cel en un acte simple. Agafar la bicicleta i observar.
Tots sabeu que la gent, per norma general, surt a inflar el compta-kilòmetres, a batre les seves pròpies marques. Al Cau, de petits, ens feien córrer com fills de puta, i jo protestava: volia gaudir del paisatge (i probablement estava cansat). És per això que ara que puc triar, hi vaig sol: Deixeu-me en pau. Vull poder aturar-me i treure'm la xorra per pixar de cara al vent. Vull poder xiular aquella música que us adorm com si fos una contrasenya innegociable a la fi del món. Vull poder aturar-me les vegades que faci falta per fer-me moltes fotos idiotes. Profundament idiotes.

-------------

Els nens no fumen. I et passes el dia rere aquell record tan dolç, un cigarret darrere l'altre.

-------------

Tota la tarda amunt i avall, aturant-me, rebuscant, sospirant per un món millor...

*segons després d'escriure això, un franctirador m'abat Oliba

-------------

Flashforward: Al meu enterrament, em dedico a saludar molt educadament a tots i cada un dels presents, amb gest afectat però sobri. I un tòpic rere l'altre, no paro de repartir joc d'una manera magistral. En Johan Cruyff estaria orgullós de mi...

-------------

Deixo passar els pensaments durant hores. He recuperat el superpoder del superolfacte, i no em cal gaire més. No voldria repetir-me, però el crepuscle d'avui és melangia, una alfombra de qualitat.
He trobat un lloc tovet i farcit de gespa per estirar-m'hi, i m'imagino que arribes i que ens masturbem mútuament en silenci, veient com la lluna s'arronsa i crepita de manera inexplicable (?) En acabar fumes i jo no t'acompanyo, però t'admiro i ressegueixo el teu perfil de Facebook amb gest mandrós: El públic aplaudeix l'aterratge de manera unànime.

-------------

A punt d'arribar a casa, ja de ple en la "civilització", practico el meu esport favorit.
Bordar molt fort a un gos que ídem. Els jutges em decreten vencedor per majoria absoluta.
Em sento feixista, però bé haig de sobreviure jo.

FI

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: