Més enllà de la mort i la soledat

Un relat de: rautortor

Més enllà de la mort i la soledat

a la Teresa, la meva mare, in memoriam

Mes de febrer, retorn a la fragància
dels records, a la fràgil enyorança,
a l'agredolç de les il·lusions
que la vida ens havia bestret;
trencadissa immensa de somnis,
testament sentimental de carícies,
de mirades i paraules, d'instants.

Mes de febrer, temps de cercar,
de cercar-te, mare, en la transparència
de l'ombra que et dissipa nit enllà
on només puc abraçar-te
dins el ressò del silenci.

Malgrat tot, no defalleixo,
amb els ulls closos tornaré a gaudir
de la calma del teu esguard
i la tendresa del teu somriure
mentre acarono la pell sèpia
d'una entranyable fotografia.

Comentaris

  • Besllum[Ofensiu]
    Nil | 25-02-2018 | Valoració: 10

    Bon vespre, l'altre dia, amb el meu anterior comentari, em vaig adormir escrivint-lo, son enderrerida. És per això que va quedar a mitges. Veig que en la teva biografia dius que t'apassiona l'arquitectura, la història, la docència i a més a més ets un impenitent sentimental. Doncs guaita! jo també comparteixo aquests mateixos gustos. En docència tinc experiència com a monitor de jardineria en instituts. Ara faig de jardiner.
    Tornant al fil de la conversa sobre la mort. Jo puc presumir, en la meva intimitat, es clar! que tinc força clar és que hi ha un cop traspassat el vel terrenal. M'han caigut a les mans bons llibres, he conegut gent que m'han explicat les seves percepcions...etc Tinc munts de llibres. Però vols que et digui el que hi penso de tot aquest misteri. Doncs que al final és veritat allò que un creu i prou! No cal capficar-s'hi gaire. S'ha de raonar, investigar, meditar o com li vulguis dir....Però sense obsessionar-se. Perquè al capdavall som aquí, en aquest món que ens toca viure-hi. I aquest, ja és en sí difícil i feixuc i per tant requereix atenció i dedicació plena. Aquestes coses cal prendre-se-les sense fanatisme, sense sectarisme. Cal prendre-se -les com una inquietud com un altre i sempre evitant que condicioni la nostra vida i procurant que ens faci ésser persones mes bones i respectuoses amb els altres. No sé pas si m'explico bé. Fins i tot em fa una mica de cosa haver-t'ho d'explicar tenint en compte que estic a les antípodes de la teva bona formació acadèmica que percebo en la teva forma d'expressar-te i escriure. Jo, amb prou feines vaig acabar l'EGB. I a damunt faig, llevat del meu poema Oh! mare i Xàldiga, aquests relats poètics de caire força libidinós que et deuen xocar força i fins i tot desvirtuar la imatge que t'has fet de mi si et cenyeixes només en el poema que m'has comentat. I ja per acabar et recomano un film, de manufactura brasilera, està doblat al català també, que he descobert enguany i que s'ajusta força- força al que és, al meu entendre la vida després de la vida. De veritat t'ho recomano i ja veuràs com l'absència terrenal de la teva mare la viuràs amb una naturalitat jo diria joiosa i tranquil·la, Film: ASTRAL CITY, de Wagner De Assis, bassada en el best-seller del mèdium Chico Xavier. Salut, Nil.

  • vida...[Ofensiu]
    Nil | 24-02-2018 | Valoració: 10

    Mercès per comentar el meu poema Oh mare! Jo sóc del parer que la mort no és casual, sinó causal. És l'anima de la persona que tria el moment oportú de marxar. Per això no hauríem de estar pas tristos quan se'n van. Tristos si, perquè notem la seva absència física, però res més. L'ànima d'aquell ésser animat, un cop des encarnada se sent lliure per ubicar-se allà on ella vol o creu. El que si entristeix, és no haver fet tal o qual cosa amb aquells que hem estimat. Sobretot el remordiment de no haver escoltat, comprendre o acceptar els designis dels ésser estimats majo.rs. De totes maneres la mort és ,

  • Marones.[Ofensiu]
    Nil | 21-02-2018 | Valoració: 10

    El que hem tingut una bona mare , sempre la duem en el pensament. I més quan un viu sol, com és el meu cas. Jo també vaig fer un poema de la meva, però en altres circumstàncies. El poema es diu: Oh Mare! El trobaràs al meu llistat. El teu poema el trobo emotiu i a més molt poètic pel fet que relacionis el mes de l'estació en que hi som amb el record de la teva mare. L'acabament força melangiós. Salut, Nil.

  • Magnífic[Ofensiu]
    Montseblanc | 20-02-2018

    Ple d’una sensibilitat que fa posar la pell de gallina, transformant en paraules uns sentiments i unes sensacions que gairebé tots hem sentit o sentirem.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

rautortor

126 Relats

397 Comentaris

63291 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)

A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.