Ment absent

Full en blanc, ment absent
Silencis nets
Emocions, sentiments
Inexistents paraules
Confusió enfront el present
i el passat.

Resurrecció permanent
Veritat abstracte
Desitjos culminats
Puresa de color negre
Impotència vermella
de sang.

És l'atmosfera plàcida
un lloc no trepitjat per l'home.
Futur impossible o pròxim?
Intel·ligència inexistent o d'incògnit?

Preguntes i preguntes
Cap resposta
Món capgirat
Morts d'innocents
Existeix el canvi
després de trencar el bastó.

Dins el tassó de l'aigua cristal·lina
l'odi no es transforma
ni en paraules
ni en fets,
ni en llàgrimes.
Queda oblidat
al primer calaix
de l'egoisme de l'home.

A mig camí,
prop del final,
la bufada d'aire
del lloc deshabitat
ens ha agafat per sorpresa.
La bogeria ens mira de reüll,
està ja rera el cantó.
Agafarem una drecera
i arribarem primer
al lloc desconegut del seny humà.

A la ment absent, full en blanc.
Essència de llibertat embotellada
situada al darrer estant del rebost
de la casa de la infància.

Silencis nets
Desenganys fusionats
amb esclavitud del segle vint-i-un.
Dignitat trencada per la meitat
Protestes frustrades,
silenciades a cop de fusell.
Impotència respirada en l'ambient.

Retorn al món fantàstic,
aquí tot és possible.
Necessitat vital de consumir
la darrera dosis d'egocentrisme,
de deixar de pensar
en els efectes de l'escòria humana,
per molt que girem la vista,
continuen estesos arreu del món.

Reflexions resguardes
per parets de mig dit de gruix,
tocades pel fred,
per l'oratge de bon dematí.
Però segueixen el seu curs,
tendència a fluir per les muntanyes
de la més gran inquietud.

Toquen a la porta.
Tres cops forts i secs.
És l'ànima dels rècords passats,
de l'ambició neta i blanca.
Blanca com les parets
de la nuesa del cos perfecte,
innocència personificada.

La nina pàl·lida dels ulls màgics
porta un verd llaç als cabells.
El canvi arriba,
sobren les paraules.
Demà serà un nou dia,
perduraran les petjades
al camí de retorn a casa.