El talismà

Un relat de: Sahara

El talismà m'acompanya,
però a fora hi ha un núvol de pols.
Puc trobar-ho en qualsevol moment
pensant en la infància passada.

L'ombra no ha fugit,
potser demà no la trobi,
però, observant-me,
estarà amb mi.

Exprimesc dels meus desitjos
les forces per eixamplar el camí
i amb la mirada perduda dins els teus ulls
avui puc dir que he vist la llum.

Les parets de la meva habitació
ploren la teva pèrdua.
Sento el teu parlar,
et veig difós dins l'aire,
però tot això s'esvaeix,
com el fum,
cada cop que bufa el vent.

El darrer dia s'acosta, sé que no tornaré.
Però com els records que es difuminen
quan tiram la vista enrere,
esper deixar un rastre
d'arena, de pols o de fum.

Ets el Sol que dona llum a la meva vida.
No em vull endinsar en un món, sense tu,
de tenebres, foscor i bogeria.

Allibera'm, d'aquesta angúnia em vull desfer.
Et sembla mentida que parli amb les parets,
però em donen tot el que tu em lleves
quan et veig a l'horitzó i,
apropant-me mires a un altra cara.

Llavors la meva ànima es fa a bocins
que perd pausadament pel camí.
No sé si tendrá prou forces per volar
el darrer dia...

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer