Esperances

Un relat de: Sahara

Sols falten mesos per fer sis anys,
i, cada cop, tenc més present
que no tornaràs.

Potser t'he de cercar jo
lluny de tot,
lluny del meu cap.

O potser no,
de fet, ja estàs a dins meu.
Tornam a ser un com abans.

Més enllà de les pors i les angúnies,
de la foscor i les tenebres
Més enllà del món i l'infinit
Més enllà de tot
Hi ha una flama que sé que perdura viva,
la vull arribar a contemplar.

Més enllà de l'avui hi haurà un demà
Crec en el demà i en Ell.

Comentaris

  • l'esperança...[Ofensiu]
    Capdelin | 26-05-2006 | Valoració: 10

    quan és passiva és com qui espera que un miracle li posi el mar en una galleda. Cal potser no esperar tant i actuar, fer passes, anar, cercar, trucar la porta i... trobar, trobar aquells recursos subtils que tocaran el seu cor i el tornaran sensible.
    Una abraçada

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: