Tornar enrere

Un relat de: Sahara

Quan som nins volem ser grans i quan som grans, nins. Qui no ho donaria tot per poder tornar enrere en el temps?
Tan enrere on res no pesés i tan sols s'escoltessin els mateixos renous una i una altra vegada, meravellosos. Els renous de veus familiars, quotidianes; però noves cada dia per una persona que encara té oblidat el seny en un calaix. Però quan aquest s'obri, s'esfuma la plàcida atmosfera creada a partir de sensacions i sentiments innocents i alhora necessaris. Es perdrà la màgia i les ganes d'esdevenir, però sempre ens adonem tard d'això; quan l'olor del pare comença a esfumar-se. Mai perdrem el desig, però, d'aturar el temps i visualitzar una imatge passada i, així, modificar la nostra que, després de tants anys, és ja borrosa.

Comentaris

  • últimament...[Ofensiu]
    NitsdAbril | 26-05-2006

    he reflexionat bastant sobre aquest tema...potser perquè s'acosta el meu aniversari i, realment tens raó. Per uns moments voldria tornar a la infantesa, fer-me petita de cop, però després hi penso i... dic, quan ets petit també veus les coses més ínfimes com si fossin gegants i t'espanten... en fi, la vida ha de fer el seu curs i cada etapa té coses bones i dolentes. Malgrat tot et felicito pel teu relat... boniques paraules per expressar aquesta sensació.

    Una abraçada!

    Nitsd@bril.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: