Llum retrobada

Un relat de: Sahara

Dies de sequera passats,
semblen anys i pesen.
Però ja entra la llum,
la llum de la pluja
i de la Lluna plena.

Les idees sempre han estat presents,
em faltava tan sols la clau
de la voluntat i del temps.

Ara tot va sol.
L'abstracte es materialitza.

Faig badalls i tornarà el parèntesi.
Parèntesi condemnat a mort
perquè la inquietut dels meus dits
o tal vegada del meu cap,
trenca qualsevol silenci.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: