Presagi

Fa temps que no sé qui sóc
Crec que tu tampoc ho saps
Agafa'm la mà,
serem un baix el vent
L'aroma de la pau respirarem
asseguts en les muntanyes del Karma
submergits en un somni etern

Segueix passant el temps,
m'és igual, no tenc rumb
Seguesc trobant-lo a faltar,
cosa normal, es va aturar el rellotge aquell dia

Tampoc hem canviat tant,
segueixen presents la guerra i la fam.
Fa calor allà defora
i ja no dorm el moix, ni menja, ni beu,
se morirà aviat