M'encantava veure't dormir

M'encantava veure't dormir.

Imaginar en què devies estar somniant. Imaginar que potser estaves somniant en mi. Imaginar que potser estaves somniant que tu i jo ens estàvem revolcant en una platja on només hi érem tu, el mar, la sorra i jo. Ningú més. Ni un peix. Ni una medusa. Només tu, el mar, la sorra i jo.

Veure com t'agafaves el coixí am força, com si tinguessis por que algú te'l prengués. Com t'arraulies entre els llençols. Com donaves voltes, inquiet per algun malson que et devia estar rondant.

Escoltar la teva respiració, tan a prop meu que gairebé la podia confondre amb la meva. Tan a prop meu que gairebé podia escoltar els bategs del teu cor. Gairebé confondre'ls amb els meus.

Respirar el teu alè. Aquell mateix alè que feia una estona m'havies regalat amb els teus petons. Aquell mateix alè que enyoro tant. Aquell mateix alè que em tornava boja. L'únic alè que ha aconseguit enamorar-me. El teu alè.

I, el millor de tot, observar com t'anaves despertant. Com em buscaves a la meva part del llit, somreies i deies "Bon dia carinyo, has dormit bé?" Quina pregunta més estúpida, pensava jo, no havia dormit en tota la nit, me l'havia passat veient-te dormir. Imaginant en què devies estar somniant. Veient com t'agafaves el coixí amb força. Escoltant la teva respiració. Respirant el teu alè.

M'encantava veure't dormir.