Memòries de dies de sol ( segona part)

MEMÒRIES DE DIES DE SOL ( segona part)

Si abans erem amigues...i després inseparables, ara erem molt més que aixó, ara erem com carn i ungla, o com diriem ara en aquests temps que corren, com cul i merda. Ens anavem fent més grans. Cada dia apreniem noves coses. El nostre joc preferit aleshores, era jugar a noies, era jugar a noietes grans, amb feina, marit i fills. Ens passavem hores jugant a aquest joc. Jo sempre escollia dir-me Eli i tu Anna. El meu personatge sempre era el de una noia molt feliç amb un marit al qual estimava amb bogeria i amb uns fills extraordinaris, els quals de vegades em feien patir, bé totes les mares pateixes pels seus fills. Tu sempre escollies el paper de noia rebel, tenies novio, no marit, i tenies una filla que estimaves amb bogeria. També jugavem a maquillar-nos i a disfressar-nos. Aleshores teniem uns nou anyets...
De vegades recordo aquelles rialles que deixavem anar, aquells somriures atabalats que semblava que haguessim begut una mica massa... també recordo aquelles llàgrimes que vesavem, juntes, sempre juntes, sempre ens apoyavem en lo millor i en lo pitjor, en la felicitat i en el dolor... ( Collons...semblem tot un matrimoni!) Que us puc explicar més... aleshores tot eren flors i violes. Encara erem massa petites per afrontar els perills que té la vida, dels quals teniem la intenció de averiguar-los al llarg de la nostre la vida, una vida que no havia fet més que començar...
Jo, amb nou anys, ja deia que volia ser escriptora i actriu, mentres que tu deies que volies ser infermera i veterinària, suposo que per saber reaccionar en cas de que et vingués a la consulta algun d'aquells tios-gorila, tios-gos, tias-gat...jejeje Aleshores, jo escribia obres de teatre i les dues les interpretavem i ens imaginavem, encara que només fos per un instant, que erem grans estrelles de Hollywood ( perdoneu les nostres parides!). Haviem representat incomptables obres de teatre, ( Escriptora: Laura; Guionista: Laura; Actriu: Carla i Laura) Totes tenien molt èxit, ( dintre de l'àmbit familiar) però la que va tenir més d'èxit va ser la de: Meu! No.. Meu! No...Meu!
Aquesta obra va tenir molt però que molt èxit, ( torno a matitzar que dintre de l'àmbit familiar). Segurament que deureu estar pensant que aquesta obra de teatre tractava de dues noies que es barellaven per un noi, però em sap greu comunicar-vos que no tractava d'això. ( perfavor...només teniem 9 anyets! Ara si que no parem de pensar en tios, tios i més tios, però alshores els nostres pensaments no anaven més enllà que les floretes i els animalets) en la obra ens barellavem per un caramel d'or ejem......ejem...(disculpeu la decepció). Encara que probablement us costi d'imaginar erem unes grans actrius, o com es diria en aquests temps que corren...unes actrius collonudes!!

Continuarà...