Mecàgun el moment en què em vaig penjar de tu

Qui collons em manava a mi penjar-me de tu? No sé com collons se'm va poder ocórrer. Mira que he tingut idees de bomber en aquesta vida. Però que m'hagin perjudicat tant com aquesta...Cap ni una. De totes les vajanades que he fet al llarg dels meus quinze anys d'existència, (que no són poques) cap m'havia fet tant de mal. Cap m'havia tret tantes hores de son. Cap m'havia arrencat tantes llàgrimes. Cap m'havia afectat de manera semblant. Cap ni una. Ni tan sols aquell cop que se'm va ocórrer ficar-me amb una tia que em va estar perseguint durant dues setmanes amb la seva tropa de matons. Una experiència de la qual, no em preguntis com, vaig aconseguir sortir airosa. Ni tan sols aquell dia que em vaig carregar el violí d'un cop de geni. Em va causar una gran disgust, no et pensis. I no només a mi. També a la butxaca dels meus pares, que me'n van haver de comprar un altre. Ni tan sols aquella vegada que em vaig escapar a Barcelona i que em va caure aquella bronca tan monumental. Per no parlar del càstig que va seguir la malifeta. Cap de les meves bogeries m'havia fet patir tant. Cap ni una. "Mecàgun" el moment en què em vaig penjar de tu. Creu-me, em cagaré en aquest moment tota la meva vida.