Mecagum el rei!

Estava a l'atur.
Aquell matí , com sempre, em vaig aixecar encegat per la llum del sol que es filtrava per les persianes. L'habitació fotia un tuf de resclosit que tombava i en Rei estava rascant la porta per sortir de l'habitació. Jo volia dormir una mica més, posar el cap sota el coixí i seguir embolicant-me amb els meus pensaments una estona més, però el malparit tenia ganes de sortir i no em deixava treva. Perquè carat l'havia acostumat a sortir al carrer a primera hora del matí?
Em vaig aixecar i li vaig obrir la porta. Ell va sortir de l'habitació seguit de mi i em vaig dirigir al lavabo per tal de dutxar-me. Vaig enretirar les cortines del bany, em vaig posar sota l'aixeta i quan l'aigua ja rajava, vaig agafar el pot de sabó, el vaig obrir, el vaig girar al revés i llavors fou quan em vaig adonar que el dia anterior es devia haver acabat. Vaig sortir i em vaig assecar amb la tovallola, però ho devia fer molt malament, perquè quan me la passava per l'esquena, vaig sentir un zzzzzzzip ben revelador. La vaig estendre davant meu i vaig veure que tenia un forat al mig com el del meu estòmac que en aquell moment raucà com una granota en època de zel. No sé ben bé perquè, cinc minuts després em trovaba assegut al menjador del pis amb una tovallola blava amb un forat al mig fent-me de ponxo, xuclant amb avidesa un cigarret amb una esquerda al mig i amb un gos pollós gratant-me els peus i amb la corretja entremig de les dents esperant que el tragués a passejar. Jo li vaig tornar a explicar que aquell dia no podia ser, que s'havia d'acostumar a no aconseguir sempre el que volia perquè el món és molt injust, però devia ser que no hi estava d'acord perquè el molt penques es va posar a bordar sense parar i amb totes les ganes. Davant d'aquella situació i sabent que no aconseguiria fer-lo callar amb males maneres perquè això del maltractament als animals m'havia arribat molt a l'ànima d'ençà d'aquell anunci de "Ell no ho faria" que mirava a a casa quan era tan sols un tap prim com un fideu xinès agenollat a l'alfombra de pelfa que hi havia estesa davant del televisor i amb un ulls propis d'un americà abduït, vaig tenir la primera decisió fluïda del dia. Vaig prendre aire i vaig obrir la porta del terrat. En Rei, parà de bordar i movent la cua sortí rabent cap a fora mentre jo tancava la porta darrere d'ell.
Vaig somriure, els problemes s'arreglen fent anar el cap, reflexionant.