Sounio

Davant la Vasta distància no esperIs més veu que tu. et recomençaràs a cada passa a n'aquesta presó de lliberTat, i amb l'únic guiatGe dels límits potser per sempreE seràs d'enlloc.
Sounio fou el punt d'inflexió, el canvi de ruta, el tall del grup i una de les nits més terrorífiques de la meva vida.
Hi arribàrem cap a les cinc de la tarda directament des d'Atenes, feia un Sol calent i brillant i uns pocs núvols rodons com cotó ens acompanyaven al ritme d'aquell autobús atrotinat. L no havia dit res en tota l'estona del recorregut. absent havia emprès el seu propi viatge interior i quan la mirava, la seva imatge esdevenia llunyana, estrangera, impenetrable. M i S dormien al nostre darrere amb el cap de l'un sobre l'espatlla de l'altre, i jo, simplement, no pensava en res. intuïa i prou.
Baixàrem i contemplàrem aquelles runes blanques, cremades, decadents. hi anàvem a veure la posta de Sol i vaig pensar que al capdavall era el millor moment per fer-ho. els quatre estàvem sols en aquell moment, enmig de desenes d'ànimes soles que aixecaven muralles invisibles al seu voltant per abraçar el Sol que queia, i queia, i l'immens horitzó del nostre davant esdevingué un incendi de vermell, taronja, blanc i blau mentre aquella gota de sang desapareixia dins l'aigua. El temple dirigia els punts de fuga del seu perfil d'ombra devers la llunyania que ens envoltava als quatre.
Aquella nit, a la platja, M i L discutiren i s'expressaren el seu odi. M deia el que s'havia de fer. L no gaudia del viatge. S i jo ho acabàrem de pressa i el grup es migpartí. L decidí passar la nit a un alberg proper i jo vaig anar a dormir a la platja de sota el temple, sol, a cercar quin seria el nostre nou camí, cap a on aniríem ara. Vaig menjar pa i formatge sota els estels, vaig cantar dins la foscor i vaig saber que no era amo de la meva vida, però aquella nit estaria sol davant del món, i ningú m'ho impediria. Vaig tancar els ulls dins la tenda i començar a respirar al mateix ritme de les onades. en vaig comptar moltes i vaig repassar les imatges del viatge. El Hora de Sériphos, la mola de Makronisi des del mar, el lleó de Céa, la vastitud compassada de Delphos. llavors fou quan, des de l'obscuritat vaig notar que la meva respiració era tallada i que no podia dormir.
Em vaig regirar. allí dins no hi havia ningú més que jo. em vaig incorporar i vaig resseguir tots els racons de la tenda. res de res.
Alguna cosa, llavors, va colpejar el sostre de plàstic, dues sacsejades fortes i seques que em van sumir en un curt silenci desesperat.
-Qui ets? deixa'm en pau!
Dos cops més per tota contesta i quelcom fregant els laterals, a petites batzegades.
Llavors vaig obrir la cremallera del meu refugi de plàstic i vaig treure el cap.
No hi havia ningú.
Recordo que feia unes hores havia comentat a S que ja no sabia plorar, que ho havia deixat enrere, però en aquell moment, mentre corria per la platja i cridava, ho vaig fer, i els meus genolls sagnaren quan vaig topar amb la sorra.
Algú de vosaltres pensareu que m'havia tornat boig, que estava desesperat, que les circumstàncies m'havien superat. Us dic que si així ho feu tindreu raó. però poca estona més tard, mentre el vent bufava amb més força i jo, esgotat, restava sobre la sorra esbossant-li una rialla a l'univers, em vaig saber lliure del tot. mai abans fer res havia estat tan profitós, i el déu Posidó n'era testimoni.
L. em trobà nu, banyant-me dins de l'aigua, el matí següent. s'atansà a la platja i també es despullà per banyar-se. se m'acostà.
-Has dormit bé? -començà.
-I tant! t'ho aconsello.
-Jo també i... he estat pensant.
-Diga'm doncs.
-M'agradaria seguir el viatge sola.
Llavors em vaig posar a riure amb totes les forces, tant que em vaig estranyar de mi mateix.
-De veritat? t'ho anava a proposar. Ha estat brutal. Sóc feliç i tu també hauries d'estar-ho. aquesta nit el vent m'ha vingut a veure!
L. féu cara de no entendre res i seguí banyant-se. Més tard, ja al bar del jaciment, vam acordar que faríem el darrere trajecte junts, ens separaríem i ens tornaríem a reunir, al cap de deu dies, a l'aeroport d'Atenes, amb M i S.
- Vull anar a Thera. -em digué mirant-me als ulls.
I llavors vaig veure clar que aquella nit passada ella també havia tingut por.