MÀXIMA DISCRECIÓ

Un relat de: Rubba Bertanero


Quan la Maria va entrar a treballar a aquella casa, l´ùnic que li va demanar el Sr. Boris era màxima discreció. Per a ella que venia d´un poble petit li va ser fàcil acceptar aquella condició.
Tant el senyor com la senyora la tractaven amb molt de respecte i eren atents amb ella. Li donaven poca feina i quasi mai eren a casa, a part el sou era prou correcte i l´horari fàcil de portar.
Sabia que a l´escala del veins, els tenien en el punt de mira als seus amos. Ella no en feia cas dels comentaris, es limitava a respondre amb un somriure i continuava amb la seva feina.
Mai coincidien el senyor i la senyora, acostumaven a tenir horaris diferents i la Maria mai els va veure junts. Els tractes sempre els feia amb el senyor de la casa, amb la senyora hi coincidia menys, el just per saludar-la quan ja marxava de la casa i poca cosa més.
Un dia que fent l´habitació dels senyors va veure les portes de l´armari obertes, va donar un cop d´ull a tot el que hi havia; piles de sabates noves, roba per estrenar i un munt de complements, tot d´exquisit disseny i gust, propi de persones amb un alt poder adquisitiu. Se li feia extrany que el Sr. Boris no la lluïs més a la seva dona, i sortissin a passejar o a fer-se veure entre el veinat per acabar amb les tafaneries.
No tant sols li extranyava el fet de no veure´ls junts sino que a la casa mai hi va veure una foto dels dos junts, tot plegat se li començava a fer tot molt extrany, de totes maneres recordant la condició imposada pel Sr. Boris de máxima discreció tampoc s´escarrassava massa a buscar-hi explicacions a l´assumpte.
Normalment els dissabtes hi havia la senyora a la seva habitació i la Maria es dedicava a fer a fons la cuina. Aquell dissabte, però, a l ´arribar, la porta del carrer era mig entreoberta, li va estranyar, tot just entrant va veure unes sabates de senyora que sobresortien just de l´habitació dels senyors, hi havia un cos estés, era el de la senyora……..a l´entrar a l´habitació la imatge del que va veure li va fer llençar un gran crit….mai va saber si pel fet de veure la senyora morta o si pel fet d´acabar de descubrir el secret del Sr. Boris… ningú va entendre perque a l´enterrament de la senyora no hi era present el seu marit. Només la Maria amb máxima discreció sabia el secret de les dues identitats del Sr. Boris. Quan va llençar una rosa vermella sobre el taüt de la senyora, en veu baixa li va dir: “Descansi en pau, Sr. Boris”

Comentaris

  • la x que era una s[Ofensiu]
    Rubba Bertanero | 21-05-2014

    Gràcies per la lectura i el comentari....prenc nota de l´extrany que era estrany. Salutacions.

  • Bon relat...[Ofensiu]
    AVERROIS | 21-05-2014 | Valoració: 10

    ...m'ha agradat. Un final sorprenent, si senyor.
    Una abraçada. ( no t'ho prenguis malament, però "extrany" va amb "s" estrany)

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Rubba Bertanero

Rubba Bertanero

77 Relats

91 Comentaris

30186 Lectures

Valoració de l'autor: 9.81

Biografia:
Aprenent a escriure.

Disfrutant de llegir.

S´accepten comentaris, (fins i tot si són bons).

xavi6227@gmail.com