Somnis mullats

Un relat de: Rubba Bertanero
Anaven amuntegats a les bodegues, acompanyats per la remor sorda d'una orquestra tocant a les plantes superiors. Ells, abaix, creaven somnis d' una nova vida. Els altres, a dalt, ja fruïen d' una bona vida. El vaixell no distingia, i menava als uns i als altres.
No gaire lluny d' ells, en una cabina aïllada, el telegrafista s' esmerçava en fer anar el telègraf:
...---... , ...---..., demanant ajuda als vaixells propers. S´enfonsaven, i amb ells, una munió de somnis, ara mullats i truncats.

Comentaris

  • L'etern Titanic[Ofensiu]

    Curt però intens! El pobre telegrafista devia patir molt també. L'etern Titànic! Jo vaig anar a veure l'exposició que en van fer al museu Marítim i va ser una meravella i, com tu bé has demostrat, font d'inspiració. Enhorabona!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Rubba Bertanero

Rubba Bertanero

77 Relats

90 Comentaris

25412 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:
Aprenent a escriure.

Disfrutant de llegir.

S´accepten comentaris, (fins i tot si són bons).

xavi6227@gmail.com