L'AMANT DE 5 A 7

Un relat de: Rubba Bertanero



La Rosaura s' afanyava a deixar la cuina arreplegada. La vaixella ja era seca, i feia estona que la cuina ja no feia l'olor típica de paella dels dijous. Li quedava el temps just per guardar els plats i gots a la seva estanteria, i encara li sobraven 5 minuts per empolainar-se una mica.

Era una dona de 50 anys molt ben posats, amb unes faccions de cara agradables: llavis molsuts,ulls atigrats, una llarga i generosa cabellera rossa... Li agradava cuidar la seva alimentació, i el fet d'anar tres dies al gimnàs l'havien ajudat a mantenir una figura envejable, de la que una part del veïnat masculí en parlava sovint, ja fos al mercat o a la placeta, quan la veien passejar els caps de setmana amb el seu marit.

Tot just retornava el pintallavis al seu estoig que va sonar el timbre de la porta d´entrada al pis. Eren les 5 clavades, com de costum. L'Ernest no fallava mai. Ja feia prop de 3 anys que les cites dels dimarts i dijous es repetien setmana rera setmana. Si no hagués sigut per aquella mala ratxa que van patir ella i el seu marit, mai s´haguéssin conegut. L'Ernest va aparèixer com l'àngel salvador i, mica en mica, la va anar seduint.

No era un home mal semblat, ben al contrari feia goig,i sabia com tractar una dona. Les petites galanteries es van anar convertint en veritables seduccions molt temptadores, que, a la fi, van donar pas a delicioses perversions.

Al principi la Rosaura es va fer dura de conèixer,però, la insistència implacable de l'Ernest i el fet que li devien molts favors van fer que ella anés cedint. De primer es deixava refregar lleument els pits quan ell venia a cobrar-los el petit lloguer del pis que els havia deixat. Amb el temps ell es va fer fort al menjador i s'hi quedava una estona tot fent un cafè. Era bon conversador, i la Rosaura s'hi va anar quedant atrapada.

Tant atrapada que un dia va saltar la guspira que feia temps que s'estava preparant. Ja feia dies que les mirades es buscaven i aquell dia es van trobar. Ella havia anat a buscar el cafè a la cuina i, al girar-se per tornar al menjador, se'l va trobar allà al mig palplantat. no hi hagué temps de dir res, se l'estava menjant amb els ulls, se li va apropar i les dues boques es van fondre en una de sola. Ella perdé el món de vista, aquells llavis xucladors l' embogien, i notava les mans d'ell com tan aviat se li arrapaven al cul com li pujaven per l'esquena fins a notar-les contornejant els seus pits. Aquell dia no s'adonaren que arribava el seu marit, quasi els enganxa, els tres però van tenir clar el que allí hi passava.

Des de llavors, el marit no arribava mai abans de les 7. I l'Ernest, dimarts i dijous, era la visita esperada. I d' això ja en feia 3 anys, i encara no ho havien provat tot.

L'Ernest era molt fogós i la Rosaura es deixava fer, i, al final també feia, i tant feia que l'Ernest s'acabava desfent. A tocar les 7, tenien el temps just per tornar a fer el llit i recollir els seus juguets sexuals,l'Ernest només tornaria al següent dimarts de 5 a 7.

Comentaris

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Rubba Bertanero

Rubba Bertanero

77 Relats

91 Comentaris

28144 Lectures

Valoració de l'autor: 9.81

Biografia:
Aprenent a escriure.

Disfrutant de llegir.

S´accepten comentaris, (fins i tot si són bons).

xavi6227@gmail.com