Cercador
Malgrat tot... i sense tu, t'estimaré!
Un relat de: errebe- Compartir:
·
Mai em demanis fer fonedís l'etern record
que em pessiga l'ànima amb certa subtilesa,
sentiment d'amor, de dolçor, de tendresa
que tu vas establir en el fons del meu cor.
Mai deixarà la distància immaterial que ens separa
fruir ni tan sols, mirant-nos, d'una càlida besada
i d'amagat i amb pressa a una esporàdica trobada
expressar, sense mots, el delit ocult de forma clara.
Mai el fred més rigorós de l'hivern farà marcir
la flor amb pètals d'un desig prohibit folrada
fruit de la llavor en el meu esperit sembrada,
creixent, elegant, esvelta pel meu anhel fornir.
Mai podran veure'ns junts els llençols immaculats
que els amants rebreguen, amb passió encesa,
acaronant cada bri de nua pell sense cap feblesa
i no sentir-nos culpables de ferir a d'altres estimats.
Malgrat tot... i sense tu, t'estimaré!
R.B. <07·06>
l´Autor
26 Relats
36 Comentaris
29628 Lectures
Valoració de l'autor: 9.52
Biografia:
Nascut a Vilafranca el darrer any de la dècada dels 50, un mes avans de la revolució de Cuba.No se si escric be o malament, el que sí es cert es que em manen els sentiments...
Gràcies per tot, per legir-me, per les crítiques, bones o dolentes i no dubteu em corregir-me sempre que faci falta.
Ah! perdoneu alguna falta ortogràfica que se'm escapi (vaig anar a col·legi a l'época del Sisquet), i no he fet mai cap curs de català.