(macagon el) Simulacre d'incendi

-Bé senyors; ja és l'hora de l'examen. Aixa que guardeu els apunts a la carpeta i la carpeta a la cartera. No vull res al terra ja ho sabeu i vosaltres també.

Exàmens trimestrals, no caldrà que us digui de que van, evidentment (segons diuen, uns exàmens que es fan a final de trimestre; però jo no m'ho acabo de creure). Tot sembla terroríficament rutinari: repetint-te un cop rere l'altre aquella fórmula que sempre casi te'n recordes (llàstima del casi), un gota de suor freda que et fa agafar esgarrifances, la presencia d'aquell diminut tros de paper amb grata informació que tens la mala sensació que quan l'agafis se't caurà al terra... el que us havia dit: rutina i més rutina.

Però no tot és rutina ahir. Quan el meu estimat professor (des d'aquí una afectuosa salutació i un memoràndum: Oscar, vam quedar que per l'excel·lent amb 120 € feies, oi?) està a punt de repartir els exàmens sona, a traïció, una veu d'ultratomba, esgarrifosa - ja l'hem feta bona, mira que haver-se d'acabar el món després d'estudiar l'últim examen; també són ganes! -. Però no era Satanàs, és la veu de la secretaria de l'escola que ens avisa que hem JUST EN AQUEST MOMENT marxar de classe perquè hem de fer JUST EN AQUEST MOMENT un simulacre d'incendi (es veu que la tia és així de contundent). Evidentment em cago JUST EN AQUEST MOMENT en el putu pseudoincendi.

I ja ens veus a tota la classe (una trentena pel cap alt) sortint pausadament, sense empentes i en ordre per la porta de darrere de l'escola fins al carrer. Però VAJA! Resulta que quan hi ha un incendi ha d'haver-hi un punt de trobada per a tota l'escola i, amb la sort que tenim, no era on ens trobàvem. - ho sento però el punt de trobada és al carrer de dalt, havíem d'haver sortit per la porta de davant-. Un cop havent-me imaginat com quedaria en el menjador el cap del tiu que ha dit que féssim el simulacre JUST EN AQUELST MOMENT m'introdueixo a les files, que avancen depressivament (quan anàveu al parvulari, la vostre classe no tenia el nom d'un animal? A la meva si. Rememorant aquella innocent costum rebatejaria la meva amb el nom de Les Llebres; s'ho guanyen a pols).

Tres segles després arribem al parc de davant de l'escola, ara anomenat també "punt de trobada". I tota l'escola allà fent pati: uns quans professors jugant al pica-paret, uns altres al Teto, uns quants alumnes fent els plànols de la Sala de Profes (s'ha d'escriure així, en majúscules) per a futurs robatoris... uns quants ens estirem a l'herba a fer-la petar i, 54 segons després - nois, a classe; em sembla que teniu un examen per fer, recordeu? -.

En menys de deu minuts en una escola del maresme hi ha hagut un incendi, es descontrola, s'avisa a l'alumnat, s'evacua el centre, arriben els bombers, apaguen l'incendi amb espuma d'afaitar (estem en sequera), marxen els bombers, i tornem al centre per fer vida normal. Quina merda de simulacre és aquest??? On t'estan les sortides tapades per les flames?; on han amagat el professor d'història que, desesperat, es llença de la finestra del soterrani a terra sense cap matalàs? I les explosions de gas? Es que fins i tot els incendis, si es fan en horari protegit, han de passar un control perquè no afectin a la ment blanca i pura d'uns nens que fumen quan no els miren i que agafen els diners de la cartera dels pares per anar al quiosc a comprar el playboy?

Ah, per cert, l'examen (d'electrotècnia) va anar prou bé.