L’OCELL I LA SEVA MÚSICA

Un relat de: Sunita
L’ocell començava a cantar i no va parava fins que arribava l’elefant pregant-li que parés de cridar, ja que sinó, despertaria mig bosc. Mentre caminaven, l’ocell li advertia que un dia arribaria tant lluny, tant lluny, que seria el rei del món. Cada dia les converses eren les mateixes i l’elefant ni tan sols li posava atenció, més tard, s’anaven a la granja del porc Sindy i jugaven plegats.
Un dia, va caure una tempesta molt forta que va destrossar quasi bé tota la selva. Els animals es preocupaven molt i no trobaven cap remei per poder salvar allò que dies enrere era el seu habitatge. La pitjor noticia va ser que l’ocell va patir un accident que el va deixar inconscient. Alguns pensaven que mai es recuperaria i acabaria morint-se. El fred era horrible i l’escassetat d’aliment provocava grans epidèmies i malalties. Els seus amics, van anar cap al temple a resar a la deessa “Lakshmi” que transformés el bosc en un paradís.
Una nit, l’elefant va somiar que tots estaven en una orquestra que havia programat l’ocell. Gràcies a la seva música van poder gaudir del seu art. Les simfonies que produïen els seus instruments eren cada vegada més agradables, més lluminoses, que creaven brises de colors. Però sobretot, van sortir amb una harmonia gravada en el fons de les seves ànimes. D’aquesta manera, l’elefant es va adonar compte de que la deessa els havia escoltat i ràpidament li va explicar al porc Sindy el que havia passat. Llavors, van arribar a la conclusió de que necessitaven la veu del seu amic malalt per créixer les plantes i tots els elements necessaris per sobreviure.
Així mateix, van anant passant els dies i mesos cuidant l’ocell fins que es va recuperar. Li van informar de la tragèdia i va decidir que faria tot el possible per salvar a la seva gent. Un matí, va cantar tan bé que de cop i volta van créixer tots els arbustos, moltíssimes flors de violetes, margarides, prunel·les, i molts més. Tothom va començar a felicitar a l’ocell i van dir que cada dia acudirien al seu niu per escoltar el seu talent.

Moralitat: “A vegades necessites cuidar el tresor del teu amic per poder omplir la meitat del teu cor”

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Sunita

Sunita

6 Relats

1 Comentaris

1033 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00