Paper negre per tú

Et vaig dir que t’estimava molt, però les coses es van esfumar i se’ls els va emportar un geni anomenat dimoni. Tot va començar d’una manera exuberant, tu i jo encapçalats dintre d’una capsa feta per nosaltres. Ens vam conèixer i la màgia no va parar fins que ens vam ensopegar amb la paraula “prou”. Molt difícil de lligar i molt fàcil de trencar. Molt difícil arribar a l’èxit i molt fàcil destruir l’esperança a través de ganivets que tallen el pas. Se’ns escapava el temps, ens vam encaminar per diferents rues. Però et vas oblidar del mocador que et vaig donar quan ploriquejaves mentre t’acariciava els cabells. No ets meu, potser el destí volia jugar amb peces fortes com tu i jo. Però la vida ens ha ensenyat que no sempre s’arriba a aconseguir el que vols, de tot s’aprèn i mai s’ha de deixar de treballar. Tant se val que tinguis grans problemes, el que no pots fer es deixar la teva ànima en mans d’un que no li importes. Segueix, costa, costa molt. Però si segueixes el que et demana la teva consciència, podràs alliberar-te de tota la idea del mal. No deixis portar-te pel plaer, et convertiràs en el esclau de la cambra, et trencaran el cor i seràs colpejat. Estimat meu, si vols conduir la vida amb bon gust, no et desesperis, tinguis paciència, supera els obstacles i sobretot, no te n’oblidis de l’amor.