REBUIG

Un relat de: Sunita

Attari era un poble on la religió era el centre del món. Cada hora, la gent se n’anava cap als temples per adorar als déus. L’únic problema en aquell lloc era la gran varietat de déus que ells alabaven, sempre hi havien discussions per escollir el vertader. La situació cada vegada era més greu, ja que cap dels bàndols volia partir d’Attari. Poc després, va arribar un turista de molt lluny i va quedar fascinat per la gran quantitat de rituals que feien per ser aprovats per Déu. Va ser rebut amb molt de gust per tots, ja que allà l’invitat es tractat com un rei. Al assabentar-se de la circumstància que estava patint la població, va voler quedar en una assemblea amb els dirigents de tots els bàndols. Va agafar sorra amb el puny i el va bufar davant de tots i va fer la següent pregunta: “què és això?” i tothom, a la primera van dir “La pols que s’ha fet aire”. Va somriure i els li va dir: “Exacte, llavors, heu vist cap Déu? Heu sentit alguna sensació de màgia? No oi? Llavors, per què creieu en aquestes coses?” Algú li va llençar una pedra i entre ells hi van haver rialles. El primer li va contestar “No tens per què dir-nos la realitat de les coses, la nostra gent és conscient del que fa, no som com vosaltres, rebutgem tot tipus de maledicció i plaer. No anem pels carrers prenent drogues i fent malbé l’ambient. A més, estimem allò que és sagrat i el més important; el respectem”. El turista es va aixecar amb la pedra a les mans i els hi va respondre, “molt interessant, estic molt d’acord amb tu, he viscut aquest tipus de tragèdies. Però les persones, siguin de la ideologia que siguin, on que més se’ls valora és en els seus actes. M’és igual si ets musulmà, hindú, jueu, sikhista, budista, cristià, si em dones amor, t’oferiré amor, i si em respectes jo igual ho faré. Però, amic meu, llençant una pedra per opinar sobre la vostra religió només pel fet del que he anat en contra vostra, em sembla nefast.” Es van prodüir algunes murmuracions, i un dels Caps va dirigir la seva paraula: “admiro el teu to benvingut, però per què creus que tot això encara és vigent en el nostre món? Nosaltres, les persones, tenim la possibilitat d’escollir allò que ens convé. Si els del poble s’estimen més quedar-se amb aquesta idea, que es quedin”. Va donar un cop d’ull a tots els presentats i va parlar una altra vegada “si algú vol donar la seva opinió que ho faci. L’endemà es donarà lloc una petita votació per tothom que hi vulgui intervenir. A conseqüència del resultat, es decidirà si es manté aquest vincle que hem mantingut fins ara amb la religió, o..” va mirar el turista..”farem allò que la realitat dicta”. Aquell dia, van participar molts filòsofs, professors, advocats, periodistes, empresaris que el turista va convocar. És evident que la gent del poble va ser la primera en votar. Abans que esbrinessin l’efecte, es van presentar dos de cada debat a la conferència. El primer, sense dubte, anava a favor de seguir endavant amb el tractat i va ser el mateix que va llançar la pedra . Va començar a llegir el que havia escrit la nit passada:

“Mai ningú ens ha arribat a rebutjar o millor dit, ha criticat les nostres tradicions i les normes. No podem callar-nos davant l’opinió de ningú. La crueltat del món ens allunya del que volem, tot allò que posseïm és gràcies als nostres déus. Volem seguir endavant amb tot i sense por, sempre amb un pas firme i pregant perquè tot estigui a l’abast nostre. No podem deixar-nos portar per els comentaris de la gent que no estima una cultura que no és la seva. Des de sempre, hem après a seguir endavant amb que tenim. No ens poden treure allò que ha estat i serà nostra. A vegades, els canvis ens arriben a afectar molt i el resultat no és el que volem, i malgrat així, decidim saltar per poder atrapar la línia pintada. És a dir, no ens podran trepitjar només perque hagin guanyat, sinó que ens imposarem a allò que és totalment inconvenient per nosaltres. I fins aquí, finalitzo el meu torn de paraula”.

Molta gent va començar a cridar el seu nom i el seu equip el va premiar amb abraçades i petons per la seva valentia davant d’un munt d’espectadors. Però el discurs no acabava aquí, ara arribava el moment del turista, que mentre pujava, era criticat per mitja part de la població.

I va prosseguir:

“Estimada gent del poble, des de que vaig arribar aquí no he parat de pujar a cada parada per aprendre de la vostra cultura. El meu únic objectiu és transmetre, mitjançant els diàlegs dels vostres llibre sagrats, que si voleu una cosa, el punt més fort que heu de disposar és d’amor. Afecció, consideració, empatia, valentia entre altres…són adjectius que no tothom les posseïx. Som imperfectes, però iguals davant del nostre pare. És veritat, la realitat, maulauradament és crua. Però per entendre la veritat hem d’obrir els ulls i encaminar-nos per diferents vies. El problema vostre, és que, encara no heu agafat cap camí que us condueixi el que realment vol dir adoptar la fe. Vosaltres també teniu somnis, també voleu fer, ser, formar i arribar lluny amb la temàtica de la vida. Estic d’acord que mai ningú arribarà a aconseguir de com s’ha fet l’obra de Déu. Per tant, si heu d’estimar, que sigui un únic Déu, el que va crear el mon amb la finalitat de que els humans visquessin en ella. L’amor és la principal font, com he dit abans i tal hi com ha mencionat el germà, no ens hem de rendir pas, els problemes són un cas molest. El que hem de fort és el cor, i la nostra ànima, per arribar a rebre una gloria de grandesa que és eterna. No veuràs Déu en una pedra, ni en la màgia, ni en el foc, però en canvi, si el podràs sentir en el cor d’un nen somrient i respectant als seus pares. Potser el trobes cantant d’alba amb el gall o simplement al teu costat mentre aquest llegeix la saviesa. Sempre estarà amb tu, ell et farà valent i t’ajudarà quan ho estiguis passant per pitjor moment. Siguis fidel amb tot allò que t’envolta. De què et serveix posar fe en els teus déus si en el fons del teu cor guardes roncor i odi envers l’enemic? Respecta la única paraula vertadera, la idea del bé, la que t’encamina cap al paradís. I així, també poso èmfasi a la frase que va dir Schopenhauer “Si el món ha estat creat per un Déu, jo no seria pas aquest Déu, tanta misèria i tant sofriment em trencarien el cor”, i finalment, arribo a la conclusió de que el món es governat per el dimoni i per culpa d’ell, esteu cecs i sense respostes. Gràcies”.

El silenci és va apoderar del moment fins que el gran Cap es va aixecar i va aplaudir deixant clar, que les seves paraules havien convençut a tothom. I de mica en mica, tots van seguir la rua del general i van començar a dirigir-se cap a les taules del resultat. El micròfon va informar que el poble havia guanyat però alguns van voler canviar el vot a favor del estranger. D’aquesta manera, el propi home de la pedra va anunciar que deixarien de fer el que havien dut fins ara i s’unirien per ajudar als uns als altres sense capficar en la vida de ningú.


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Sunita

Sunita

6 Relats

1 Comentaris

2490 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00