Cercador
D'ombra a penombra
Un relat de: Sunita- Compartir:
EL BENEFICI DEL VIATGE - SENSE LLUM NO HI HA GLÒRIA - D’ombra a penombra
Explica la llegenda que hi ha havia una vegada un país on només arribava la llum de la lluna. La gent desconeixia el sol. Era un lloc desert i molt poc poblat. Mai havia plogut i tampoc s’havien vist les cares els uns als altres per l’escassa llum que la lluna els oferia. Un bon dia, un pagès li va dir a la seva dona de marxar cap a altres terres per conèixer el món. La seva dona va acceptar el tracte. Junts van sortir del país i durant el camí van veure nens jugant amb les bengales i famílies fent celebracions. Més tard, van veure dues parelles donant-se un petó enmig del bosc amb el foc encès. Van passar molt de fred mentre caminaven amunt la muntanya i malgrat així van poder veure a poc a poc més llum. Fins que, el dia següent, van escoltar el cant d’un gall i van veure sortir la llum del sol que els va deixar cecs. Però gràcies a les meravelles del món, i de la creació que van observar, van preferir quedar més estona però la dona li va dir que podrien pensar una estratègia, per poder portar aquesta llum a la seva terra.
Quan tornaven, van recollir tot el material possible per començar amb el procés. Van agafar molta pedra, i molta fusta. Després, van demanar bengales als nens i altres petards. I així, van posar foc a cada casa i tothom es va quedar bocabadat amb el que estaven veient. El pagès va explicar tot el que havia vist i els va dir que era el moment de crear una llum nova; la del sol. Tots hi van estar d’acord i de mica en mica, van començar a treballar amb el foc i les espurnes de les bengales, fins que van aconseguir una llum molt forta. D’aquesta manera, la van ficar dintre d’un recipient transparent per després penjar-la en el tronc del arbre més alt que havia. La gent va treballar de valent per millorar el poble quan la llum els ajudava a visualitzar bé l’ambient i així i per la nit, descansaven i dormien.
Moralitat: “No podràs descubirir abismes si no tens la voluntat de perdre’t per la riba”
.
Explica la llegenda que hi ha havia una vegada un país on només arribava la llum de la lluna. La gent desconeixia el sol. Era un lloc desert i molt poc poblat. Mai havia plogut i tampoc s’havien vist les cares els uns als altres per l’escassa llum que la lluna els oferia. Un bon dia, un pagès li va dir a la seva dona de marxar cap a altres terres per conèixer el món. La seva dona va acceptar el tracte. Junts van sortir del país i durant el camí van veure nens jugant amb les bengales i famílies fent celebracions. Més tard, van veure dues parelles donant-se un petó enmig del bosc amb el foc encès. Van passar molt de fred mentre caminaven amunt la muntanya i malgrat així van poder veure a poc a poc més llum. Fins que, el dia següent, van escoltar el cant d’un gall i van veure sortir la llum del sol que els va deixar cecs. Però gràcies a les meravelles del món, i de la creació que van observar, van preferir quedar més estona però la dona li va dir que podrien pensar una estratègia, per poder portar aquesta llum a la seva terra.
Quan tornaven, van recollir tot el material possible per començar amb el procés. Van agafar molta pedra, i molta fusta. Després, van demanar bengales als nens i altres petards. I així, van posar foc a cada casa i tothom es va quedar bocabadat amb el que estaven veient. El pagès va explicar tot el que havia vist i els va dir que era el moment de crear una llum nova; la del sol. Tots hi van estar d’acord i de mica en mica, van començar a treballar amb el foc i les espurnes de les bengales, fins que van aconseguir una llum molt forta. D’aquesta manera, la van ficar dintre d’un recipient transparent per després penjar-la en el tronc del arbre més alt que havia. La gent va treballar de valent per millorar el poble quan la llum els ajudava a visualitzar bé l’ambient i així i per la nit, descansaven i dormien.
Moralitat: “No podràs descubirir abismes si no tens la voluntat de perdre’t per la riba”
.
