Llunyania

Ets un somni dins la meva realitat,
que marxa quan jo arribo,
que com més aprop et tinc,
més lluny et sento.

Una mirada fixa, fosca, clavada als meus ulls,
una caricia casual, tan suau, tan fina...

Et trobo a faltar, encara tenint-te al costat,
el meu pensament s'evapora quan la teva essència desapareix.

Per què no puc apartar-te de mi, encara que
sé que els nostres camins mai es creuaran?

Per què continuo esperant la teva presència, encara
sabent que mai em veuràs?

Quanta llunyania ens separa...