Cercador

Llista categories

Amb la boca tapada

Un relat de: Kyreta

Silenci.

Ja no puc riure, ni opinar, ni debatir, ni afirmar, ni negar, ni animar...

Ningú escolta la meva veu i aquesta, queda reduïda a un xiuxiueig entre moltes d'altres veus.

Vull fer-me escoltar. Només haig de treure'm la bena dels llavis y la meva veu tornarà a sentir-se arreu del món.

Comentaris

Afegir comentari

Sssshhhhhhtt.[Ofensiu]
Henry | 14-11-2005 | Valoració: 9
Encara que no t'ho creguis, la teva veu s'escorre entre la bena. La sento d'aquí estant. Potser si deixes que surti la paraula deslligar, podrà cridar la paraula ajuda i alguns altres mots que les puguin ajudar a acabar desfent el nus que fa tant de mal i t'anul·la....

(es el primer cop que et llegiexo, de fet, veig que fa molt poc que estàs entre nosaltres. Benvignuda a RC! M'aniré mirant els altres poemes...)

Una abraçada.

H.